//
you're reading...
Món

Romney i les possibilitats electorals dels republicans

Agarreu-vos els matxos! Ací ve la cara amable del Partit Republicà

Després de l’elecció primària republicana de Florida ja no n’hi ha dubte. Abans, de fet, tampoc no n’hi havia realment, però ara ja sí que es pot dir sense gairebé cap mena de dubte que Mitt Romney serà el candidat presidencial pels republicans, el rival que Obama haurà de batre.

Entre tots els candidats primaris dels republicans, és -i era- de lluny el més presidenciable de tots. I això, al remat, és el que es vota en unes eleccions primàries: qui té més possibilitats de guanyar l’adversari. Ara bé, aquestes primàries republicanes s’han vist sacsades pel fenomen del Tea Party, que ha portat al fet inaudit que la primera llista dels republicans siga, ras i curt, una tirallonga de friquis.

Perquè parlem de Mitt Romney com el més presidenciable, però això no fa que, de fet, siga presidenciable. En aquest sentit, el Tea Party ha mort d’èxit i ha imposat una agenda que fa feredat. Fa feredat a ulls europeus, clar, però, en molta certa mesura, també americans. Ja es varen quedar en primera ronda fora de la cursa els candidats pota negra del Tea Party, Michele Bachmann i Rick Perry. Rick Santorum aguanta, però, tot i ser igual d’integrista que la resta té un handicap: és catòlic. Pecat WASP.

Els candidats republicans en el primer debat i en dura competició per veure qui està més tarat

Newt Gringrich encara no llançarà la tovallola. Ha quedat en Florida amb un 32% i guanyant en diversos comtats. Una xifra pobra, però Gingrich està fent una campanya de molta cabuderia personal. Aquesta dada és molt interessant, perquè tots els minuts que Gingrich aguante en la cursa són minuts guanyats per a Obama. Gringrich ha atacat en aquesta primària de Florida Romney d’una manera ferotge. Ha acusat -literalment- Romney a forçar supervivents de l’holocaust a menjar no-kosher i ha posat en dubte la convicció de llibertat religiosa de Romney, tot posant dos aspectes interessants en el tauler: intentar guanyar el vot jueu de Florida -molt important en la comunitat de residents jubilats- i la condició de mormó de Romney.

No és clar si aquesta jugada bruta li ha funcionat o no -podria encara haver perdut amb més diferència, potser-, però d’entrada ja li està fent la faena a Obama. I és que, realment, qualsevol candidat republicà té un hàndicap ben gran: l’odi envers Obama és infinitament més gran que l’afecte envers qualsevol dels seus candidats.

I Gingrich també n’ha fet una altra per a les primàries de Florida: ha afirmat que Obama i Romney són el mateix, uns liberals -amb el to més pejoratiu que existisca- i uns mentiders.

Gingrich mostra un cartell en què alerta que Obama i Romney són la mateixa "merda socialista"

Quant més temps aguante en la cursa Gingrich, més abstencionistes republicans farà. Quin republicà ha de votar a un pseudoObama? Semblaria impossible de creure, però és que els posicionaments dels republicans ja semblen de per si impossibles de creure.

Diguem-ho clar: Gingrich li està fent la feina bruta als demòcrates. I això és encara el doble d’efectiu.

D’una altra banda, encara queda Ron Paul, potser el candidat més friqui de tots. Ara bé, en el bon sentit de la paraula. Ron Paul és un exemple del que als Estats Units se’n diu llibertaris i que es podria traduir com a anarquistes ultraconservadors. No és cap barbaritat; no és més que el capitalisme portat a la seua última conclusió lògica. L’estat no ha d’existir, només el mercat. A banda d’una militància extrema en l’isolacionisme dels EUA en el context mundial. Ron Paul és ferotgement contrari a la intervenció de tropes americanes a l’estranger i considera que Iran té absolutament tot el dret a tindre armament nuclear. I està lluitant pel ser el candidat dels republicans. Quasi res porta el diari!

Compte, que la publicació The Nation, la bíblia esquerrana dels EUA on escriu Noam Chomsky, fins i tot ha de fer articles per a explicar la barbaritat que hi haja progressistes donant suport a les idees de Ron Paul.

Ron Paul o la revolució anarcodretana (l'eslogan ni el cartell no són un fake!)

I ho diu perquè s’ho creu, perquè és la seua ideologia. Està en el Partit Republicà perquè, realment, en els EUA no existeixen partits. En aquest sentit -i ací ve la part interessant-, Ron Paul està postulant la seua -i exclusivament seua- candidatura. Realment no està postulant-se per al Partit Republicà, tot i ser la seua filiació.

És a dir, perfectament Ron Paul podria acabar presentant-se com a candidat per un tercer partit o independent i estar utilitzant les primàries com a plataforma de llançament. És una opció no gens descabellada i que es veurà com evoluciona, però està en boca de tothom des del començament.

La situació econòmica i social dels Estats Units ha anat millorant en el mandat d’Obama, però no cal dir que continua sent molt complicada i que la figura d’Obama s’ha erosionat en molta mesura. Si Obama les té totes per a guanyar és perquè davant no té realment unes opcions creïbles.

Ací podem fer una miqueta de memòries i recordar les dades amb què Bill Clinton va guanyar les dues nominacions -però sobretot la primera-. Clinton, en certa manera, va arrasar i se’l recorda com un president amb molt de suport popular.

Però la primera nominació la va guanyar amb un 43% del vot pel 37,5% del candidat republicà i president eixint George Bush –senior-. Què hi passà? Ross Perot, tercer candidat independent i que havia intentat la nominació pel Partit Republicà, va aconseguir un 18,9%. És a dir, el vot conservador va ser molt majoritari i va perdre per la divisió i el sistema majoritari de col·legis electorals. Fins i tot en la reelecció de Bill Clinton el vot progressista i el vot conservador varen, si fa no fa, empatar. I això que eixa elecció estava guanyada sense baixar-se de l’autobús. El 49,2% de Clinton va guanyar davant del 40,7% de Bob Dole també gràcies a un gens negligible 8,4% d’una altra vegada Ross Perot com a independent. Compte! 49,2% contra 49,1%!

Ross Perot va estar liderant les enquestes. Finalment, va fer una gran contribució a la humanitat: tirar a George Bush (pare)

Així doncs, el millor escenari possible -i el que espere que s’esdevinga- és que Newt Gingrich continue cabut i esbatussant-se amb Romney, acusant-lo de ser més liberal -entenga’s comunista– que Obama i traient-ne draps bruts. Santorum i l’ala més conservadora jugant les seues cartes d’influència -potser forçant que Romney haja de triar un ultra per a tiquet de vicepresident?- i, finalment, Ron Paul trencant i presentant-se com a tercer en discòrdia.

Anuncis

Debats

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Ricard Chulià

Compromís Horta Sud

DeBat a Bat

%d bloggers like this: