Un fantasma que retorna

Títol: Why Marx Was Right

Autor: Terry Eagleton

Editorial: Yale University Press

“…Un segon… I si Marx tinguera raó? Vols dir? Però tu t’has tornat carabassa o què? Més de 20 anys després de la caiguda del mur i encara continues amb la matraca? Xe!, que ja tens una edat per a posar-te la samarreta del Che…” Però i si va i ara resulta que tot plegat no era tan clar…?

Una cosa no és pot negar: amb una afirmació tan provocadora com la del títol d’aquest assaig -i amb la sanguinària crisi per la qual estem passant- és impossible no sentir cap mena de curiositat per (tornar) a visitar diverses qüestions que semblaven que eren cosa absolutament d’un passat tancat amb pany i forrellat i alçat al bagul més tronat de l’andana més inaccessible.

Ara bé, la pregunta fonamental és què dimonis entenem per marxisme? Els paradís del proletariat de l’Imperi Soviètic que va construir el “gran camarada” Stalin? La dinastia comunista nord-coreana de l’”etern líder” Kim Il-Sung? Potser en la història no hem vist una ideologia que ha arribat a abraçar tants aspectes de la modernitat com per a poder acabar fent que s’hi indentifiquen tota mena de moviments o tendències diverses. Ens imaginem una guerrilla socràtica? O un sindicat schopenhauerià?

Així doncs, potser és arribat el moment per a jutjar amb més calma i assenyadament què significa el marxisme, què n’hi ha d’aprofitable, què ens pot interessar, de què ens pot servir. Amb el decret famós de la fi de la història i la imposició del neoliberalisme com a pensament únic -i en resposta tan humana a aquella llei del pèndol que fa avançar a base d’extrems-, tot allò que poguera fer mínimament pudor de ser sospitós de socialisme va ser estigmatitzat com a causa del sistema derrotat. D’aquesta manera, el capitalisme va viure una època de barra lliure que ens ha deixat els resultats obscens a què assistim.

És per això que es fa urgent enfrontar-se desapassionadament amb el monstre o el profeta, amb l’objectiu de saber de què parlem quan s’afirma que l’”estat no és la solució, sinó el problema”. Per què s’associa “estat” -serveis públics- a un problema que la iniciativa privada ha de solucionar. Podrem desfer aquest camí ideològicament trampós? Són els mercats uns ens vaporosos per damunt del bé i del mal als quals ha de fer cas perquè, si no, o cauràs en la pitjor de les desgràcies o, ai las!, esdevindràs un perillós comunista? O, pel contrari, tenen cara, nom i cognoms?

El que m’ha semblat interessant, doncs, d’aquest llibre de Terry Eagleton -d’altra banda, un reconegut apologista del marxisme, no descobrirem Catarroja- és el fet de contraposar eixa esmena a la totalitat que vivim ara com ara amb una recuperació més que necessària. No perquè calga apuntar en l’agenda un recordatori per a commemorar un bon revival de l’octubre de 1917 i, establir, 100 anys després un altre paradís del proletariat, sinó per a ser conscients dels arguments amb què, ara com ara, ens estan furtant la cartera de tants drets i fites aconseguides en la lluita per enfortir l’estat del benestar.

Perquè cal valorar el marxisme en la seua justa mida, com una de les ideologies més importants de la modernitat i de la contemporaneïtat. I és que, amb l’excusa de la contaminació marxista de què parlàvem adés, estem perdent molts trens d’una socialdemocràcia forta, amb un societat que garantisca efectivament la llibertat, la igualtat i la fraternitat com a horitzó a perseguir.