//
you're reading...
País Valencià

El franctirador sempre truca dues vegades

Héctor Esteban és un periodista de Las Provincias que s’adapta molt bé al signe dels temps que els amos manen. Avui en dia no es porta el discurs més ultra en la dreta dels bons vells temps de María Consuelo Reyna. Allò era una brofegada més nostrada, més d’analfabetista militant. Ara el que toca és un discurs -també molt nostrat- que desprenga un “eau de modernillo”; és aquell “periodisme” que imposta una parla “de carrer” com si estiguera fent la tertúlia en un taxi que t’ha de portar d’Hortaleza a Morata de Tajuña.

Això de dir “bueno, pues Fabra es un buen tipo y hace lo que puede”, i ací tots hem tingut la mateixa culpa i passem pàgina i que els mateixos que han saquejat sense rubor i dels quals aquest periodisme fins fa quatre dies deia que eren els reis de l’orient se’n vagen de rosetes. Perquè això sí, el model és totalment mesetari. Per a entendre’ns, entre Rus i Esteban només n’hi ha una diferència: el primer fa el cabra a la valenciana, el segon a la madrilenya, amb la suposada modernor que ha de donar la segona accepció.

Doncs bé, aquest tipet està obsessionat amb nosaltres i això és molt bo. Reconec que jo també li tinc una certa debilitat. El típic cínic i hipòcrita de “todos son iguales”, “yo soy anarquista porque todos están podridos”, “yo estoy de vuelta de todo”, en pla “macarrilla” i xuleta i després fent-li tot el treball brut a la veu del seu amo. Hi ha certs comentaris que realment entren en el terreny de la psicopatologia i no és broma.

Gaudiu-ne: Miss camiseta mojada

Actualització: En els comentaris, Esteban té la barra de dir -molt al seu estil- que una samarreta d’Oltra tingué la culpa -Cotino expulsant-la fou un sant- que no es debatera la ILP de les escoletes. (I després afirma que eixe sí que és un tema que importa). Servidor, que es va desllomar arreplegant-ne signatures, no pot més que estar-hi d’acord, donada la gran cobertura mediàtica que va rebre la ILP de mitjans com, per exemple, Las Provincias. Llàstima que vàrem ser nosaltres mateixos els qui els va fotre que a l’endemà fóra portada! Exemple de fins a quin punt -extrem radical, millor dit- pot arribar el cinisme en aquest país.

Anuncis

Debats

Trackbacks/Pingbacks

  1. Retroenllaç: Aquest ofici no és per a cínics « Una història que contar - Setembre 27, 2012

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Ricard Chulià

Compromís Horta Sud

DeBat a Bat

%d bloggers like this: