//
you're reading...
Europa

Le Pen a Sarkozy: “És l’economia, estúpid!”

Diumenge passat el vora 20% de vots de la candidata del Front National a la primera volta de les presidencials franceses fou una de les qüestions més comentades. Marine Le Pen va aconseguir un percentatge encara més alt de vots vàlids que el que son pare va traure el 2002 (17,90% i 16,86%), quan es va produir el fet històric -i el gran toc d’alerta- que Jean-Marie Le Pen va arribar a disputar la segona volta de les presidencials front a Jacques Chirac.

En aquell moment es va produir un de les grans errades recents de l’esquerra francesa -i probablement una de les quals la va enviar a la travessia del desert que encara pateix-: haver eixit al carrer i mobilitzar-se de manera massiva i activa per a demanar el vot per… Chirac. Evidentment, no era un vot directe a Chirac, sinó un vot contra Le Pen, però això no desviava gens ni miqueta que tot el programa de l’esquerra es va destinar a frenar un tercer encara que això significar donar suport actiu a un corrupte com Chirac. Com un bou a envestir l’esquer roig. Era l’escenari desitjat per Le Pen: havia guanyat.

En les eleccions presidencials de 2007 -i abans amb la gestació del candidat Sarkozy-, va haver un miratge de punt d’inflexió en el qual Le Pen tornava al seu 10% de vot dels huitanta, es deteriorava la seua salut i es veia que ja no estava per a tanta alegria i li tocava la retirada. Quina continuïtat podia tindre un partit tan personalista? No era ridícul una successió quasi monàrquica en la república francesa amb la seua filla?

La clau està en un fet molt important i que sempre s’obvia en les anàlisis -també les derivades del resultat d’aquest diumenge-: allò important no és la quantitat de vot directe que tinga una opció d’ultradreta, sinó el discurs i posicionament de les diferents opcions i els votants que hi donen suport. És a dir, quantitativament i qualitativa, i encara que semble paradoxal, la ultradreta havia tingut més suport en 2007 que en 2002. Simplement la major part ja no se’n deia Jean-Marie Le Pen, sinó Nicolas Sarkozy.

Sarkozy va desenvolupar una autèntica OPA hostil al Front National a base de conquerir-ne els votants mitjançant els valors (cafres). El gaullisme i neogaullisme més moderat es va transvestir d’atacs a la immigració, de policia xulesc contra la inseguretat ciutadana provocada per la racaille, a la bandera tricolor com a símbol excloent, etc.

Però què ha passat en aquests 5 anys? Doncs la famosa resposta: “és l’economia, estúpid!“. Des d’aquestes latituds valencianes, fins i tot pot semblar una miqueta frívol parlar de crisi furibunda amb les xifres de l’estat francés, però sí, per a ells un 10% de desocupació és una catàstrofe (fet que explica també una miqueta quina és la vertadera catàstrofe d’ací, a propòsit…).

I, així doncs, molts dels votants furtats varen tornar a casa el diumenge. Es varen estimar més l’original que la còpia que, per a més inri, els havia deixat sense faena. I ara el Front National, des de només 10 punts sobre vot vàlid menys -tot i que des d’una solidesa organitzativa moltíssim menor-, juga l’envit i el joc fora i vol substituir l’UMP com a referent d’oposició de dreta. (Perquè la victòria d’Hollande està realment a tocar i sembla molt complicat que Sarkozy la puga evitar).

Marine Le Pen -encara que parega prou fort dir-ho- ha eixit reforçada com a líder d’aquestes eleccions i, amb la derrota de Sarkozy, l’UMP necessitarà temps per a trobar un referent. En juny hi ha eleccions legislatives que es juguen a dos voltes i per districtes. El més probable és que hi haja una àmplia victòria de l’esquerra. Però -i ací ve la novetat- el Front National aspira a enviar uns 15 parlamentaris d’ultradreta a París (a causa del sistema majoritari de segona volta, l’FN ho ha tingut sempre magre per a posar diputats a l’Assemblea Nacional i, de fet, en 2007 es va quedar en blanc). En aquestes circumstàncies, les intencions declarades dels xenòfobs és aconseguir liderar el discurs de manera que altres personalitats de l’UMP s’hi sumen.

La jugada sembla vertaderament complicada, però està damunt la taula i és producte d’una gran immoralitat -pels efectes que ha tingut amb les polítiques en el benestar dels ciutadans- i una gran irresponsabilitat -pels efectes que ha tingut en el mapa polític francés-.

I açò té una lliçó ben clara per a l’estat espanyol, on tantes vegades es presumeix de no tindre una extrema dreta organitzada i rellevant electoralment: l’ou de la serp no es cova mitjançant logos de paperetes, es cova amb les polítiques públiques que marquen el centre de basculació del debat. I a l’estat espanyol es troba clarament escorat cap a la dreta. Em preocupa menys un partit, tinga els vots que tinga, dient que vol deixar els estrangers sense sanitat però no ho puga fer que un altre que no ho diga explícitament però ho faça.

Anuncis

Debats

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Ricard Chulià

Compromís Horta Sud

DeBat a Bat

%d bloggers like this: