//
you're reading...
Europa

França, Grècia, Sèrbia… Europa

Aquest diumenge tenen lloc tres processos electorals que, d’una o altra manera, resultaran claus per al conjunt del continent europeu. En primer lloc, la segona volta de les presidencials franceses, amb Sarkozy i Hollande com a rivals.

Per la importància innegable de França, es pot aventurar que seria l’elecció clau. I, en certa manera, ho és. Però en un àmbit més d’escenificació de canvi de rumb efectiu. S’ha parlat molt de com l’arribada d’Hollande suposaria la fi de l’estrangulació mitjançant el mètode de l’austeritat mal entesa que s’està aplicant a l’Europa perifèrica.

No hi estic d’acord. L’elecció d’Hollande no té res a veure en aquest canvi, el qual -per força- s’haurà de donar. Relaxar la corda és imprescindible, i fins i tot els més caps-quadrats ho veuen. L’opinió de l’elit que ens controla ja se n’ha adonat. Un paràsit mor quan mata l’hostatge.

Ara bé, l’elecció d’Hollande suposa el relat perfecte per portar endavant una nova retòrica. Cal recordar, per altra banda, que la primera elecció del PS era Dominique Strauss-Khan, exdirector de l’FMI i campió d’aquesta austeritat que ens està ofegant.

Si Hollande sembla una alenada d’aire fresc -a alguns, no a qui açò escriu-, realment és perquè Nicolas Sarkozy ha estat el polític més nefast per a l’Estat francés fins on arriba la memòria. A més d’haver posat en el centre de discussió política uns valors xenòfobs i antidemocràtics, ha trencat també -amb impossible marxa enrere- amb molts dels avantatges de l’estat social de matriu francesa buscant una americanització del més europeu dels sistemes. Mala peça al teler.

Per la banda sèrbia, la situació és tan desesperada que la qüestió de la identitat nacional -eix fonamental de la política al país balcànic- ha passat a un plànol més pragmàtic. Que un antic col·lega de genocidis com Nikolic -amb moltes paperetes per guanyar- s’haja transformat a l’europeisme -o al que allà s’entén com a europeisme– vol dir moltes coses.

El camí de Sèrbia és convertir-se en un bon xic que fa tots els deures que li mana Brussel·les per tal que l’accepte al club. Una vegada dins és quan muntaran els pollastres i faran bandera del bloc euroescèptic, com Polònia, Hongria i altres països de l’est.

La clau és que hi ha una joventut que no veu -no té- cap mena de futur i pensa en Europa com la solució miraculosa. Volen emigrar-hi, però també poden optar pel miratge que Europa vinga a ells en forma d’adhesió de Sèrbia a la UE.

I, finalment, Grècia, amb un panorama que és impossible de preveure. Ara bé, encara que parega una barbaritat, el rostre que ens ensenye Grècia ens dirà a qui ens (Europa) assemblarem (electoralment) a mitjà-curt termini. (Les consideracions econòmiques i socials les deixarem de banda per ara, per tràgiques i complexes).

Els partits del gabinet tecnocràtic -PASOK i ND, centre-esquerra i centre-dreta, el sistema, el bipartidisme- patirà un fort i merescut desgast, tot i que, com no pot ser d’una altra manera -encara és prompte-, arribaran a juntar més del 40% de vot. La clau està en quines alternatives sorgeixen a un i altre costat de l’espectre i el pes que aconsegueixen. Hui cal mirar a Grècia per davant de tot.

Anuncis

Debats

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Ricard Chulià

Compromís Horta Sud

DeBat a Bat

%d bloggers like this: