//
you're reading...
Europa

Troika is here

Espanya ha demanat formalment el rescat per al sector bancari. L’escenificació ha sigut eixa: l’estat ha demanat que rescaten els seus bancs. La realitat: hi ha dos tipus de persones, les que caven i les que no. Tu caves. I ara demana’m la pala.

L’FMI va xifrar en 40.000 milions d’€ les necessitats del sistema bancari espanyol. Finalment, l’ajuda s’estén fins als 100.000, suposament en concepte de garantia. Qui ens explica aquest decalatge? Probablement se sabrà a mida que avancen els esdeveniments, amb l’obertura de les borses dilluns i en passar les eleccions franceses i la clau de les gregues.

Un tema interessant -i encara que semble obvi no ho és tant- que comenta l’informe de l’FMI i que fa una miqueta de por és l’exposició de la banca espanyola als vaivens del preu de l’habitatge. El rescat es fa en previsió que l’stock d’habitatges i hipoteques que els bancs no tenen col·locats es mantinguen en uns determinats preus, segons una situació normal, adversa o molt adversa. La pregunta clau és: per què no han baixat -més aviat caigut en picat- els preus de l’habitatge amb la crisi amb la virulència que tocaria segons les normes del lliure mercat? La resposta és que si les devaluacions són més acusades de les previsions -i, en un mercat lliure ho haurien de ser- els bancs de seguida se’n ressentirien i necessitarien més fons de cobertura. Indignant.

A propòsit, atenció a Itàlia dilluns vinent i els atacs dels mercats. La prima de risc la tenen a 444. A Espanya l’han rescatat amb unes setmanes per damunt dels 500 punts però formalment per sota, en 489, com va tancar aquest divendres. És el següent objectiu d’un guió marcat des d’abans de signar-se el primer rescat grec.

Si diumenge Hollande aconsegueix majoria absoluta en l’Assemblea francesa els analistes coincideixen a assenyalar que es traurà de damunt el “jou” d’haver de dependre -com ara- dels Verds i del Front de Gauche. Aleshores ja veurem com de rebel és el vertader Hollande. Els mercats ho tenen clar en l’escenari actual francés: majoria absoluta.

Els analistes també assenyalaven que el rescat espanyol es produiria després de les eleccions gregues. En aquest sentit, s’han aplegat dos factors. El primer, el xantatge, posar més encara la por en el cos al poble grec de cara a les eleccions per veure què voten. I, el segon, que Espanya no podria fer front a l’endemà d’una victòria de Syriza. Però l’escenari grec necessita una anàlisi a banda.

100.000 milions d’€ és una xifra que és impossible de capir. Però serveix com a símbol per a entendre la immoralitat de sistema en què vivim. Si l’estat haguera avalat les hipoteques de les persones que han perdut sa casa entre 2008 i 2011 -com el model islandés-, tal com explica el web rescatempersones.com, hagueren suposat 18.778.056.660 €, menys d’una cinquena part. I eixes persones no estarien en el carrer i l’aval d’hipoteques impagades també serviria al banc. Ara bé, ací el que estem és pagant l’economia de casino.

Els analistes també comenten que el rescat ajudarà el sistema financer Europeu, però no Espanya, a qui no prevén de totes les retallades que hi ha associades. Que no vinguen formalment els “homes de negre” és una boutade simplista que s’ha repetit una vegada i l’altra però que l’únic que voldria dir és que ja anem sent alumnes avantatjats i no cal que ningú ens obligue a fer el que ja estem fent.

Per exemple, la reforma constitucional que PP i PSOE aprovaren en cinc minuts per a sacralitzar el pagament del deute per damunt de qualsevol altre concepte és una clàusula que ara estan debatent a Grècia si la incorporen constitucionalment. A Grècia -a Grècia-, l’epicentre de la “debtocràcia”, no la tenen ara com ara.

Però un rescat té condicions, ausades que en té, per molt que ho neguen i ho tornen a negar els de sempre. O precisament per això mateix: perquè ho neguen. De la mateixa manera que en el súmmum del cinisme el PP ens ha volgut vendre que açò no era un rescat i que era “lo mejor del mundo” després ens diran que açò o allò altre es fa per eixa o l’altra cosa. Cinisme.

D’entrada, apujarà l’IVA fins al 21%. I es revisaran altres trams que el tenen com a reduït o superreduït per a homologar-lo al normal. Aquesta reforma es dóna per descomptada.

Els sous dels funcionaris es veuran seriosament afectats. Atenció a la Sanitat i l’Educació, per descomptat però no només, que segurament rebran nous embats en setembre -o abans-. En aquests camps açò no ha fet més que començar. Per ara, es camuflava amb acomiadament d’interins sense contractar-ne més, però, teòricament, qui tinguera plaça no corria perill. Jo no posaria la mà en el foc que això fóra així a partir d’ara. I no és alarmisme.

La legislació laboral tornarà a ser tocada. La reforma laboral que va començar el PSOE i que ha continuat el PP encara no ha arribat a la seua fi. A Portugal varen passar de 30 dies d’indemnització per acomiadament a 8. Hi han introduït la figura de les hores extra gratuïtes -no és conya-. Per als estàndards en què es mou aquesta gent, el que s’ha aprovat ací fa -molt- curt. La qüestió no és debatre qüestions més diguem-ne tècniques, es tracta purament de filosofia, com és aplicar a l’Europa mediterrània sistemes nord-americans. Pot ser una vertadera catàstrofe.

Una recentralització de l’estat en forma de buidatge de capacitat de decisió de les autonomies. Ara com ara, les inversions estan totalment paralitzades. La despesa de la Generalitat per a l’exercici de 2012 és únicament en pagament de nòmines i serveis bàsics del benestar suposadament impossibles de retallar més: Educació i Sanitat.

Però la qüestió és que la comptabilitat espanyola és una i no cinquanta-una. El que n’hi ha és una descentralització de la despesa, però no un federalisme fiscal. És un model viciat, en què un territori ha de fer front a uns serveis amb uns diners que recapta, sinó que li són administrats sense tindre cap mena de poder sobre la caixa. A Brussel·les li té igual si el dèficit ve d’ací o d’allà i Madrid pot collar el dèficit per on vulga. I no és cap novetat, ja ho està fent.

Les pensions estan en l’aire fins a quin punt poden ser tocades. Rajoy sembla haver-ho fiat tot electoralment a mantindre el vot dels pensionistes, moltíssim més conservadors i més bipartidistes que la mitjana. Pot atacar el nucli treballador amb la reforma laboral i s’hi juga molt. Però amb els pensionistes és el suïcidi. Ara bé, cap estat intervingut n’ha eixit indemne en aquest capítol.

Com tampoc en l’edat de la jubilació i les prestacions per desocupació, que sí que tenen totes les paperetes per acabar afectades greument. Irlanda va apujar l’edat de jubilació fins als 68. Potser siga una miqueta exagerat després que Espanya ja ho fera fins als 67 l’any passat. Ara bé, sí que es poden anul·lar excepcions que encara es mantenen i homologar l’edat legal de jubilació a l’edat efectiva.

El cas de les prestacions per desocupació, en un estat com Espanya amb una taxa estructural tan alta i amb una sistematització tan elevada, pot acabar en tragèdia. Dels cinc milions i mig de desocupats hi havia càlculs que xifraven els de llarga durada que havien esgotat les prestacions en dos milions. Açò només farà que créixer, ja que no n’hi ha cap mena de previsió que augmente l’ocupació -tot al contrari- i com més va més grups s’afegiran a aquest segment. Adobat amb un canvi legislatiu que desempare el sector més, qualificar el futur de negre fa curt.

I tot aquest escenari se’ns obri amb la tranquil·litat que dóna saber que el president del govern del teu estat coneix exactament les prioritats del poble i, per tant, no dóna cap explicació sobre el rescat. Però, això sí, no es perd un partit de futbol. Per a la història el moment que Casillas no sap per on eixir i respon que Rajoy ha anul·lat l’assistència al debut de la selecció espanyola per tal que més tard Moncloa ho desmentisca. El fet és tan lamentable que no admet comentaris.

Continuarà.

Anuncis

Debats

2 thoughts on “Troika is here

  1. Tres concissions:
    1- No es rescata un país, perquè la seua prima de risc aplegue a x, sinó perquè té uns valors de x durant un temps perllongat.
    2- El rescat (#sonhilillosdeplastelina”) no té lletra menuda, clar i ras. Això mateixa és el preocupant, que no en té, si fora menuda, podriem llegir-la amb lupa, però com no en té, és que la lletra està amagada. Per tant i tenint en compte que l’aixeta dels diners brollarà gradualment, açò es pot convertir en un autèntic xantatge.
    Podem imagirnar-nos a un assedegat implorant aigua a l’amo de l’oasi, mentre este li diu que abans es pose a una sola cama per ballar el vals.
    3- Qui paga mana, si Europa haverà ajudat directament als bancs, es ficaria a governar-los directament. Açò podria se bo, si significara que tota la “troupe” d’enxufats i xuplasangs que els sol dirigix anaren al carrer i es posara gent competent. Però com a qui han ajudat és a España i España ajudarà els bancs, per a l’únic que servirà serà per a perpetuar el model.

    Posted by Artur | Juny 10, 2012, 4:39 pm
    • Artur, totalment d’acord amb les tres concisions! El que volia dir amb això de la prima de risc és que la italiana també és elevada i que clarament és el proper objectiu. A veure d’ací unes hores quan òbriguen les borses. Tens raó que el rescat no té lletra menuda, és a dir, que no té condicions. El que volia il·lustrar és com han funcionat els mecanismes de xantatge -sí, com tu dis, tal qual: xantatge- en altres estats rescatats i com, al remat, aquests funcionen per a retornar i disminuir el deute. En el tercer punt no tinc cap matís. Tal qual com tu dius!
      Salut!

      Posted by ricardchulia | Juny 11, 2012, 1:41 am

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Ricard Chulià

Error: Twitter did not respond. Please wait a few minutes and refresh this page.

Compromís Horta Sud

Error: Twitter did not respond. Please wait a few minutes and refresh this page.

DeBat a Bat

Error: Twitter did not respond. Please wait a few minutes and refresh this page.

%d bloggers like this: