//
you're reading...
Estat Espanyol

El dia que Rajoy va perdre les eleccions

Felipe va negar el GAL, Aznar va negar que l’11-M havia estat cosa d’Al-Qaida, Zapatero va negar la crisi i Rajoy ha negat el rescat. Rajoy es va presentar a les eleccions amb Confianza com a únic lema i no ha pogut fer més coses durant aquest cap de setmana per a trencar la poca que podia mostrar. El mínim més mínim que s’exigeix a un president d’un govern és que done la cara i l’actitud de Rajoy d’amagar-se davant el rescat del país que dirigeix és impossible de qualificar.

Haver desaparegut i prioritzar un partit de futbol per damunt d’una situació tan límit -estem parlant d’una pèrdua de sobirania, al remat- atempta contra tot el sentit comú. Es pot veure clarament la impressió que ha tret el ciutadà mitjà espanyol en el moment que Iker Casillas, en la roda de premsa com a capità de la selecció espanyola i preguntat si Rajoy acudiria al partit de debut en l’Eurocopa, sense saber què dir ni com eixir, afirma que, donat el moment que viu el país, Rajoy cancel·larà el viatge a Polònia. Casillas, desprevingut, reacciona d’una manera elemental. Si hi haguera hagut un terratrèmol, el viatge es cancel·laria. És de lògica. És de trellat. És de sentit comú. Poc temps més tard és la Moncloa qui confirma oficialment que l’agenda de Rajoy continua com si no passara res.

I ací està la imatge que resumirà una presidència. És Neró tocant la lira mentre Roma crema. Ací es veu clarament on estan les prioritats. No, la bandera i el nacionalfutbolisme no salva res, perquè el rescat significa pèrdua de sobirania. L’Eurocopa l’ha guanyada Alemanya.

La característica de Zapatero que més va irritar l’elector va ser l’obstinació absurda en la negació de la realitat. Rajoy i el PP han creuat el Rubicó ja en aquesta legislatura. Negar la característica de rescat i més encara presentar-ho com un triomf, fins i tot com un vulgar milhòmens de pa sucat amb oli amb l’afirmació que “el que he presionado soy yo” és, una altra vegada, inqualificable.

De fet, la premsa estrangera se n’està acarnissant. Time titula You Say Tomato, I Say Bailout, sens dubte una frase que passarà a la història política espanyola. Financial Times trau en portada els quatre rescats de l’Eurozona en xifres -sí, els PIGS-. The Guardian també destaca que un rescat es qualifique com a “triomf” i International Herald Tribune no pot ser més clar: Spanish Bank Aid won’t End the Pain.

Si alguna cosa ens està demostrant la crisi del deute a Europa és que la democràcia hui en dia és més líquida que mai i el futur electoral espanyol està més a prop de Grècia que de cap altra cosa. En un any. La posició electoral del PP, amb el major poder de la història democràtica concentrat mai en un partit, ha durat un any.

Però ací tampoc no estem parlant del PP només, estem parlant del bipartidisme, del sistema. Que el PP perda la posició electoral significa que la recupera el PSOE? Ni de molt lluny. Un editorial tan lamentable com el d'”Europa vuelve a creer” d’El País ja dibuixa a les clares el divorci entre l’opinió oficial i l’opinió popular.

Hi ha un altre fet clau. Rubalcaba desaparegué al mateix temps que Rajoy. El mateix maquiavel que guanyà unes eleccions fent una roda de premsa en la jornada de reflexió amb la frase “Los españoles merecen un gobierno que no les mienta” es va amagar en el clot de la mà de Rajoy. Podem pensar que a Rubalcaba açò se li va passar? Que no va veure el colp d’efecte d’aparéixer i donar la cara? Ni de bon tros. Això és impossible que se li passe a algú com Rubalcaba. Artur Mas va convocar la premsa, encara que fóra per a fer seguidisme. La clau és que ací PP i PSOE ja van tan de la mà com Nova Democràcia i PASOK a Grècia i només queden estirades d’orelles cosmètiques i que insulten la intel·ligència de la gent.

La fragmentació de l’electoral a l’estat espanyol és un fet i com més va més es visualitzarà. Ningú no diu que hi haja d’haver un comportament coherent ni predictible, però l’espai perquè la ciutadania l’ocupe és obert.

Anuncis

Debats

5 thoughts on “El dia que Rajoy va perdre les eleccions

  1. Quanta raó! Bon article

    Posted by ares | Juny 12, 2012, 8:49 am
  2. Hola! M’ha agradat molt el teu article. He posat un enllaç al meu bloc per a compartir-lo amb els meus alumnes. Salutacions.
    http://historiata.wordpress.com/2012/06/11/article-dopinio-rescate-se-consuma-el-engano/

    Posted by historiata | Juny 13, 2012, 10:25 am

Trackbacks/Pingbacks

  1. Retroenllaç: MOLT RECOMANABLE: “Rescate: se consuma el engaño”, i algunes alternatives « HISTORIATA - Juny 12, 2012

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Ricard Chulià

Compromís Horta Sud

DeBat a Bat

%d bloggers like this: