//
you're reading...
País Valencià

Aquest ofici no és per a cínics

Eixe era el títol d’un llibre recull de diàlegs de Ryszard Kapuściński i que venia a definir què era el periodisme. Ara bé, què és el periodisme? Només algú que se’n diu? Cada vegada tinc més clar que el periodisme -sí, el periodisme- respon a eixa definició per exclusió del mestre polonés.

Després de llegir aquesta història, podeu jutjar si açò que contaré, arran d’aquest article en què se’m cita, és periodisme. Jo em limitaré a exposar els fets.

Tot comença amb la #PrimaveraValenciana. Sí, febrer de 2012. Ha passat més de mig any. Imagineu. La gènesi d’aquesta etiqueta l’ha explicada clarament Pau Alabajos i no cal afegir més.

Però Las Provincias va aprofitar per exercir la seua habitual manipulació mediàtica i publicar la notícia (?) “Compromís registró 48 horas antes la web que alentó las protestas“. Anava signada per Héctor Esteban.

El Partido Popular de Torrent arribà a afirmar, no només que Compromís estava darrere de la #PrimaveraValenciana -que era tota un muntatge, clar-, sinó que més concretament era Compromís per Torrent qui “movíem els fils”. Des de Torrent ho controlàvem tot. Fins a eixos extrems va arribar el deliri.

En la notícia de Las Provincias apareixia en negreta i destacat el nom del meu germà. Vaig posar-me en contacte via Twitter amb el periodista redactor de la notícia. Li vaig dir que em seguira per tal que poguérem parlar per privat. Ho va fer. Em va dir que parlaria amb mi si li donava la paraula que la conversa que tinguérem no eixiria de l’espai de dels missatges privats del Twitter. Li vaig dir que per descomptat que tenia la meua paraula i que si podia comptar amb la seua. Em va dir que sí.

Vaig començar explicant que no anava a perdre un minut desmentint el que deia a la notícia, que sabia que ell era prou intel·ligent, i li vaig fer la reflexió de si era necessari que haguera aparegut el nom del meu germà destacat en la notícia que ell signava, si no n’hi havia prou amb un comentari de l’estil “un militant de Compromís per Torrent…” sense donar noms i cognoms. Li vaig dir que es tractava del meu germà, no de mi, que jo al remat sí que tinc un càrrec (mig) públic -encara que secretari local de Torrent tinga tot el “glamour” que puga tindre…-, però que el meu germà no aportava cap mena d’informació rellevant. Em va dir que potser tenia raó.

Em va preguntar si tenia por, si havia rebut amenaces per la faena. Li vaig dir que per ací no anava la cosa, que el problema -i que no havia gosat ni dir-ho en públic per no donar idees (i que ara em veig obligat -maleïda paradoxa- a fer-ho)- era la violència blavera que m’havia posat en la diana (en eixos dies veia el meu nom citat diverses vegades en fòrums i pàgines de gent que no només no amaga que és violenta, sinó que se’n vanta). No cal que m’estenga més en tot el que hem patit i patim. La gent que em llegiu sabeu què és “normalitat democràtica”, que deia el delegat del govern de Zapatero, Ricardo Peralta.

En això va acabar la conversa. No la reproduïsc íntegra i directament amb els missatges originals del twitter perquè, ja siga perquè Héctor Esteban els ha esborrat -en el Twitter només cal que un dels dos usuaris esborre el seu tuits perquè s’esborre la conversa- o perquè s’han perdut, no l’he poguda recuperar. Si no, la posava sencera i vosaltres jutjaríeu. Em fot que s’haja perdut. Ens estalviaríem molt.

Perquè jo no tinc res a amagar i jo he complit amb la meua paraula. Però Héctor Esteban no. Ha divulgat eixa conversa com si foren unes declaracions de Deep Throat (!). I, a més, com podeu veure ho ha fet mentint, el que és més greu.

Menteix perquè insinua que jo l’hauria “demanat” que no publicara el nom del meu germà (però si ja l’havia publicat!).[Repetisc: el nom del meu germà com a propietari del domini primaveravalenciana.com és públic. Només cal fer una cerca amb “who is”. Les circumstàncies de per què això estava així estan en l’article de Pau amb què començava].

Menteix perquè insinua que ell va complir una “part del tracte” -com si n’hi haguera un “tracte” i consistiria a no posar el nom del meu germà!- quan jo només li vaig dir que reflexionara si era necessari o no era fer sensacionalisme. Si era necessari posar-lo en un diari. I, doncs, que jo n’hauria incomplida l’altra.

Menteix perquè parla de “limar asperezas” -quines “asperezas” havia de “limar” amb algú que no he vist en la meua vida i amb qui només he intercanviat un parell de tuits?-.

No sé ni com qualificar això de “a las primeras de cambio me la metes sin avisar” així que ho deixaré estar.

Tampoc no sé com qualificar això de “no me mandes tuits de madrugada que los niños duermen” (???). Sí, Héctor, sí, t’envie tuits de mantinada. T’acose, et perseguisc, et tinc vigilat, etc., etc. Sí, sí, sí! (No sé com no prendre-m’ho a conya…) [Tio, com a consell, va: no deixes encés l’ordinador per la nit en l’habitació dels xiquets o no els poses el mòbil en l’orella! Que com algú entre en el teu perfil i li pegue per fer-te RT aconseguiràs que els xiquets no cresquen!]

I, finalment, tot el seu escrit respon als suposats “atacs en allau orquestrats” (!) des de Compromís arran d’un article que va escriure fa temps qualificant Joan Baldoví de l’alcalde “más opaco de la Comunitat” (i del món mundial!) i posa com a exemple un post meu, “El franctirador sempre truca dues vegades“, on diu que, amb relació causa-efecte, “defense a Baldoví” quan el que faig és comentar el mal gust -i masclisme lamentable, tot siga dit- i la nul·la rigorositat periodística d’un article que dedica a Mònica Oltra amb el títol de Miss Camiseta Mojada (hem de riure?), el qual, per cert, és d’abril. La conversa que vàrem tindre és de febrer. Fa quasi un any. Ja m’explicareu!

Pel que fa la resta, ja podeu intuir quina és la credibilitat que pot tindre Héctor Esteban. De tota manera, a mi, personalment, em té igual. Ja sabem el que val la seua paraula i ho hem comprovat. Al remat, Héctor Esteban no és més que la “voz de su amo”. En certa manera, el compadisc i tot.

I em referme. Si s’arriba a aquests extrems, en què una persona com jo passa a ser algú tan “important”, és que, com diria @masaenfurecida, ho estem fent realment bé.

Finalment, respondré després amb una reflexió a la coda que em deixa “el francotirador”. Primer la transcripció, perquè és impagable:

Por cierto Chulià, El Francotirador llama las veces que hagan falta“.

[La negreta i la falta de coma obrint el vocatiu són pròpies de l’original, així com l’error de concordança verbal]. I ara les preguntes. El periodisme s’ha definit com el quart poder que vigila als altres tres. Cap a on apunta el “francotirador”? Tan important sóc?

PS. Mireu en aquesta captura del núvol de tags del seu blog quina és la seua clara “obsessió”. I això que només es tracta del blog i no té en compte els articles, opinions, notícies, etc. que escriu per al diari “tal qual”.

PS2. Potser això explica perquè Héctor Esteban haja hagut d’anar a rebuscar en converses de fòrums (!) per a veure un “atac orquestrat contra la seua persona” per part de Compromís… Impressionant.

PS3. Quan t’arribe el retroping d’aquesta entrada a les dos menys quart et despertarà, Hèctor?

PS4. EDITE: Potser no volia posar un vocatiu i, per tant, no cal coma?: (“Por cierto, Chulià, el Francotirador llama las veces que hagan falta”). És a dir que, tal com es llig en l’original, el que efectivament volia dir és que “por cierto Chulià”, és a dir, a causa d’un tal Chulià -c’est moi-, “el Francotirador llama las veces que hagan falta”. O siga, que “el Francotirador llamas las veces que hagan falta”, però només “por cierto Chulià”. [Això de posar “las veces que hagaN falta” i no “las veces que haga falta” ja no té remei…]

Anuncis

Debats

3 thoughts on “Aquest ofici no és per a cínics

  1. Amb el tema de la coma, files molt prim 😉 Jo no havia caigut en el detall del vocatiu, potser, perquè sóc de ciències 🙂 Bon article.

    Posted by Vicent | Setembre 28, 2012, 11:44 am
  2. Que te has fumado?

    Posted by Comprometido | Setembre 28, 2012, 6:03 pm
  3. Gràcies, Vicent! Sóc “filoloco”, deformació professional per prendre-m’ho com m’agrada: a “catxondeo”! 😛

    “Comprometido”: tu què creus? 😛

    Posted by Ricard Chulià Peris (@RicardChulia) | Setembre 28, 2012, 11:04 pm

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Ricard Chulià

Compromís Horta Sud

DeBat a Bat

%d bloggers like this: