//
you're reading...
Estat Espanyol, Europa, País Valencià

El Corredor Central o “de Madrid al sielo”

Posem-nos en antecedents. El Corredor Mediterrani és una vella i llarga reivindicació dels qui habitem la costa est de la Península Ibèrica perquè es tracta del principal pulmó de desenvolupament econòmic de l’Estat espanyol i històricament manca de les infraestructures necessàries per al seu òptim funcionament. Si una empresa decideix instal·lar la seu a València i decideix exportar les seues mercaderies cap a Europa, la qüestió és no posar-hi més maldecaps que els estrictament imprescindible i facilitar en la millor mida la seua faena. Lògic, no?

A Espanya no. Espanya és un estat on la major empresa de transports marítims -Transmediterrània- pot tindre la seua seu a Madrid, mundialment famosa per les seues platges. Així doncs, Mentre aquest nòdul de comunicacions que és l’arc mediterrani -repetim, el més important de l’Estat espanyol- havia de continuar creixent a pesar -i ja és dur escriure aquest “a pesar de”- del poder que suposadament havia d’invertir-hi, el govern de Madrid anava fent AVEs a tort i a dret. Si hi havia un president sevillà, cap allà que anava l’AVE. Un de Valladolid, el mateix. Ara en tenim un de Pontevendra. Endevineu cap on va el següent AVE? Efectivament.

I tots amb origen a la Villa y Corte, en una gran apoteosi del quilòmetre 0. Espanya és l’estat europeu amb més quilòmetres de xarxa ferroviària d’alta velocitat, producte d’una ideologia centralista que va promulgar que Madrid havia d’estar comunicada amb cadascuna de les capitals de província per tal de vertebrar Espanya. Si això no és nacionalisme -i del que ens porta a la ruïna, que baixe qui haja de baixar i que ho diga-. En tenim més que Alemanya i només ens supera la Xina.

En aquest sentit, a la Unió Europea no els ha caigut molt en gràcia el fet que els ingents fons de cohesió que enviava ací al sud serviren per a fer quilòmetres i quilòmetres d’AVE fins i tot sense necessitat de passatgers, com el famós Toledo-Albacete, que hagué de tancar un any després d’inaugurat, un aeroport de Castelló amb catenària. I amb raó. Mentrestant, les rodalies espanyoles són mundialment famoses per la seua extensió i eficiència (note’s, per favor, el sarcasme i l’humor negre tot i que, en realitat, no tinga gens de gràcia). Ací les prioritats de les persones estan molt clares.

En la dècada passada, els governs espanyols de PP i PSOE varen promoure el Corredor Central, que hauria -literalment- de substituir el Corredor Mediterrani com l’eix principal de transport de mercaderies a l’Estat espanyol. Algesires-Madrid-Pirineu Aragonés i d’ací a… on? Doncs bàsicament, a cap lloc. Per a aquest recorregut caldria foradar els Pirineus, mentre que el Corredor Mediterrani ix a Marsella i Lió, nòduls de comunicació per a les exportacions cap al centre del continent europeu. No és cosa de ments molt privilegiades, és una via que data dels temps dels romans -no era una gent molt fava- i que es veu amb només agafar un mapa.

L’Estat espanyol va incloure el Corredor Central en les infraestructures estratègiques de la Unió Europea, però va marginar al mateix temps el Corredor Mediterrani. El temps ha anat passant i les pressions -i el trellat i la força dels fets, per què ens hem d’enganyar- ha anat fent la seua faena de tal manera que Europa va exigir a l’Estat espanyol que incloguera finalment i per a la nova revisió periòdica el Corredor Mediterrani en les seues propostes d’infraestructures europees estratègiques.

Així doncs, l’Estat espanyol n’envià tres: el Corredor Atlàntic (complementari amb el Mediterrani), el Corredor Central (excloent, com hem explicat) i el Corredor Mediterrani. La Unió Europea va deixar clar a l’Estat espanyol que, en els temps d'”abundància” en què ens trobem això de foradar els Pirineus no els acabava de fer el pes, ja que no és una empresa barata i amb la qual es puga anar fent brometa així a la lleugera. Va deixar clar que no era un projecte viable.

En eixe sentit, es va sotmetre a votació entre els 27 estats la inclusió del Corredor Mediterrani. El resultat va ser de 26 vots a favor i 1 en contra. Endevineu de qui? Sí, efectivament: d’Espanya. Per a major glòria de nostre senyor, l’estat proponent. És a dir, Letònia va defensar millor els interessos dels valencians que Espanya. Encara hi ha qui s’estranya que alguns vulguem tindre un estat propi, veu pròpia o que en diguen com vulguen. Per exemple, no haver de dependre que Letònia entenga que les nostres reivindicacions siguen d’un sentit tan comú que clamen al cel.

Però açò no ha fet –inasequibles al desaliento– minorar la pressió pel Corredor Central per part de PP i PSOE. Votacions al Congrés, dotacions pressupostàries i ara la presentació formal d’un “pacto de estado” existent de facto des de fa anys i panys per defensar els “intereses de estado” a la Unió Europea. I aquesta gent encara tenen la barra de parlar de “federalisme”.

I en això estem. El federalisme és la igualtat entre les parts, la sobirania de cada estat constituent de la federació i la seua hisenda pròpia per a donar lloc a la corresponsabilitat fiscal. A l’Estat espanyol ja veiem com els “intereses de estado” de PP i PSOE (i IU i UPyD, a propòsit) van contra, precisament, eixos mateixos “intereses de estado” simplement analitzats des d’una òptica de productivitat, rendiment i resultats.

Perquè això és el que ens estan imposant: centralisme i uniformització a colp de milions i milions dels nostres impostos i en detriment del nostre benestar. Centralisme és crisi. Cal canviar les regles del joc perquè ja estem farts d’haver de jugar sempre en camp contrari i amb àrbitre casolà.

Anuncis

Debats

One thought on “El Corredor Central o “de Madrid al sielo”

  1. Xic, això d’Espanya és més mal que taca d’oli. “Soy así y así seguiré, nunca canviaré” com deia Alaska, per posar-hi un toc jocós a la cosa, que d’acudit no en té res i, si fa res, fa plorera verament.

    Si les inèrcies polítiques que anuncià ahir l’enquesta d’El País es consoliden, podrem veure un País Valencià més nostre i fer un alè ni que siga uns quants anys en la nostra història. Cal treballar fort.

    Posted by Xavier | Octubre 10, 2012, 9:17 am

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Ricard Chulià

Compromís Horta Sud

DeBat a Bat

%d bloggers like this: