Bipartidisme i qualitat democràtica: sistemes electorals

El Partit Socialdemòcrata és el partit més votat a Suècia per primera volta en 1921. Des d’aleshores no ha tornat a perdre aquesta condició. Tanmateix, només en dos legislatures va tindre majoria absoluta, a pesar de doblar en vots els segon partit com a norma general. Olof Palme, de fet, mai no va governar amb majoria absoluta. Sistemes electorals.

[NOTA: Qualsevol paregut dels partits socialdemòcrates nòrdics amb el PSOE no va més enllà de les sigles.]

A l’Estat espanyol, el més lluny que ha estat mai el partit més votat de la majoria absoluta fou el PP d’Aznar en 1996. Li varen faltar 20 escons de 350. Mai un partit ha aconseguit el 50% dels vots vàlids. Sistemes electorals.

A Dinamarca, el Folketing (Parlament) té 175 escons triats a la Península més 2 triats a les Illes Feroe i uns altres 2 a Groenlàndia. És a dir, se’n necessiten 90 per tindre una majoria absoluta. El més a prop que ha estat un partit d’aconseguir-la en la democràcia moderna, després de la 2a Guerra Mundial, fou en 1964, quan el Partit Socialdemòcrata va guanyar el 42% dels vots vàlids i 76 escons. A Mariano Rajoy, amb un 44% de vàlids, li’n sobren 10 escons de majoria absoluta. Sistemes electorals.

[NOTA: I encara cal dir que eixos 76 escons varen ser molt i molt excepcionals. Allò normal és que el primer partit es faça amb poc més de 50 escons. És a dir, que no arriba a 2/3 de la majoria absoluta.]

Regne Unit, paradigma del sistema electoral majoritari. Cada escó es tria en una circumscripció electoral amb sistema First-Past-the-Post. És a dir, el partit que traga un vot més s’emporta el 100% de la representació. La House of Commons, el Parlament, té 650 escons, dels quals 564 corresponen al bipartidisme (Partit Laborista i Partit Conservador). És a dir, un 86,77%. A les Cortes Generales, que formalment es tria per un sistema proporcional, dels 350, el bipartidisme (PP i PSOE) n’ocupen 296, que representa un 84,57. Si descomptem les “anomalies” de Catalunya i Euskadi (també Navarra), ens trobem que, dels 280 que ens quedarien, el bipartidisme se’n repartiria 261. És a dir, el 93,2%. Sistemes electorals.

[NOTA: Se’m podrà acusar que agafe la legislatura menys bipartidista de la història recent del Regne Unit -i que tampoc no faig la valoració sense SNP, Plaid, etc.-, però cal tindre en compte que també agafe la legislatura menys bipartidista de la història per a l’Estat espanyol i que, al remat, allò espectacular del cas és com, amb un sistema formalment proporcional, acabem tenint en la pràctica més bipartidisme que amb un de majoritari. Absolutament espectacular.]