Qui pogué votar en el referèndum constitucional del 1978?

Primer de tot, reconec que aquest blog es va convertint en uns apunts tangencials, d’allò que està als marges del debat important. Un blog per discutir i debatre detalls al remat insignificants i que no li importen a ningú. Un calaix desastre d’un desficiós que no es pot estar de dir-hi la seua, sobre temes o debats derivats d’altres i que no tenen més transcendència.

Per altra banda, no deixa de ser un fet normal. En el meu cas.

La polèmica que no em puc estar de comentar és la que ha sorgit arran de l’afirmació de Joan Baldoví en el seu magnífic discurs sobre el fet que qui tenia menys de 21 anys en el 1978 no pogué votar la Constitució Espanyola.

Ens aturem un moment. D’això parlava al començament. El fet que pogueren votar les persones entre 18 i 21 anys tampoc no és un fet significatiu i no invalida per a res el discurs. El fet significatiu és que, en 2014, no podem decidir. I no podem decidir sobre el cap d’Estat com no podem decidir sobre el rescat bancari o el pagament del deute, per posar dos exemples de qüestions que PP i PSOE ja s’han ben encarregat de blindar davant de la voluntat popular. Eixe és el fet significatiu. Jo comente el fet tangencial perquè no em puc estar-hi.

La polèmica ha vingut perquè alguns juristes han eixit en tuiter dient que el 16 de novembre de 1978 es va promulgar un decret que establia l’edat per al dret de vot en els 18 anys. Recordem que el referèndum sobre la Constitució Espanyol tingué lloc el 6 de desembre de 1978. És a dir, el decret es va publicar poc més de 20 dies abans de la celebració de la votació.

Ací vull fer unes puntualitzacions. Com tots sabem, la majoria d’edat no s’establí en els 18 anys a l’Estat espanyol fins que va entrar en vigor la Constitució. I tant el referèndum sobre la Llei de Reforma Política del 1976 com les eleccions constituents de 1977 només el varen poder votar els majors de 21 anys.

Curiosament, la meua memòria familiar coincideix amb la de tanta i tanta gent: que la Constitució només la pogueren votar els majors de 21 anys en 1978. No és una defensa de Baldoví, pregunteu als vostres familiars i veureu. Estic segur que hi coincidiran Fins i tot, com que el tema és polèmic, de tant en tant sempre sorgeix, i jo sempre he sentit i llegit posar la línia i fer els càlculs en base als 21 anys. Recordem que aquest debat és recurrent: es gasta per a la legitimitat de la monarquia, sí, però també en el debat territorial català i basc. És a dir, forma part dels greatest hits la política espanyola.

No estic dient que siga mentida que el decret -del qual reconec haver-me’n assabentat hui- establia que els qui tenien més de 18 anys el 6 de desembre del 1978 tenien dret de vot en el referèndum constitucional. No és això. Només pose de rellevància un fet: que, en tot cas, l’error de pensar que només hi pogueren votar els majors de 21 anys és un error comú. Però vull fer unes apreciacions més i que, per a mi, són el rovell de l’ou d’aquest insignificant debat.

Cal tindre en compte el context. Estem en 1978 i el decret es publica a penes 20 dies abans que les urnes s’òbriguen. No ho perdem de vista. Un decret és un paper que s’ha de posar en pràctica. Hi ha qui sacralitza l’Estat i es pensa que una vegada apareix en el BOE ja forma part de la realitat. I això no és ni de bon tros així. No ho és en 2014, ho era molt menys en 1978.

Per altra part, cal destacar també que, com es pot veure en aquest informació d’El País del 26 d’octubre del 1978 -a poc més d’un mes de celebrar-se el referèndum- la legislació en aquest sentit era confusa. No estava clar que fóra legal eixe canvi censal.

I cal tindre en compte també un fet molt important i que probablement siga la primera vegada que llegiu -i em jugue una altra volta el que vulgueu que és així-: el referèndum constitucional va tindre lloc sota la “legalitat” franquista, es va convocar sota la Llei de Referèndums franquista.

Però ara ve el moll de l’os. Estem -repetim- en l’Espanya de 1978 i el decret es publica 20 dies abans de la votació. Realment es podia aplicar? Imaginem-ho. Canviar tot el cens en poc més de dues setmanes, amb tot el que suposa un cens electoral. Enviar la targeta censal a tots eixos “nous” electors. Acabem de passar unes europees. Recordeu els terminis que heu passat per rebre aquesta informació? I això només amb eixe parell de coses. I no cal ni entrar a analitzar la diferència de mitjans que hi havia en 1978.

Perdoneu, això no ho fa ni l’Espanya del 2014. Per a exemple, un botó: en les últimes europees, només un 5,8 dels catalans censats a l’estranger varen poder tindre dret de vot. I això en unes eleccions celebrades amb plena normalitat després de vora quarant anys de processos electorals. Locals, nacionals, regionals, estatals, etc.

Per una altra part, quants dels qui estiu llegint açò -si existiu- sabeu que si aneu a votar i no esteu en el cens, teniu el dret d’anar a l’Oficina del Padró, que vos certifiquen el domicili electoral, tornar al col·legi electoral i, amb eixe document, poder votar? És un dels vostres drets en 2014 i quants el coneixíeu? Doncs imagineu quants ho deurien saber en 1978, amb un canvi legislatiu vint dies abans, i quasi quan perdien la virginitat electoral i de drets polítics -en una època en què una dona per obrir un compte corrent necessitava autorització del pare o el marit-. Quants, en el millor dels casos que no apareixien en el cens, gosarien fer aquest tràmit en el 1978?

El que em sembla de dubte raonable, fins que es puga demostrar o no, és que, efectivament, el decret es va aprovar, però no va tindre eficàcia pràctica. I no vull ni imaginar-me quina eficàcia pogué tindre als pobles o ciutats menudes. És a dir, que 1) els censos no es varen poder canviar (açò confirmat per un historiador) o 2) la informació no arribà als beneficiaris.

Com a conclusió, que el dret existia en la teoria, però en la pràctica degué ser un grup molt reduït qui el va poder exercir.

Com a conclusió també: si hem de convindre que l’afirmació de Baldoví que només pogueren votar els majors de 21 anys és falsa sense més matisos, és igual de falsa l’afirmació contrària que els juristes que citava s’han posat a rebatre a tuiter que els qui tenien 18 anys -o 19 o 20- varen poder votar amb total normalitat. Ni una cosa ni l’altra. Totes tenen la seua part de veritat -i, és clar, de mentida. Per tant, menys dogmatisme i menys debat polític.

Fet i fet, seria interessant que algú ho investigara amb una metodologia rigorosa. O, si existeix, segur que és tan friki que l’autor trobarà aquest text i podrà deixar ací un comentari!

PS. Si heu llegit aquest frikada, no teniu perdó si no mireu el gran discurs que ha fet Baldoví: