//
you're reading...
Estat Espanyol

Una nova més vella política que la tos

Els pronòstics del CIS deixarien -teòricament- un resultat molt clar: suma de Podemos + PSOE per investir el candidat de la força amb més vots (és a dir, Pablo Iglesias) i amb el candidat de la segona força com a Vicepresident (és a dir, Pedro Sánchez). El mateix escenari que fa uns mesos, però a l’inrevés.

Tots sabem que això és impossible. Fins i tot un exponent en “puresa” d’allò que vindria a ser la “casta” (qui millor per definir-ho?) com Iñaki Gabilondo ja diu en veu alto allò que és una evidència per tothom. Després del 26 de juny hi haurà un govern de “gran coalició” (que ja no serà tan gran) ja siga explícita (govern de PP + PSOE) o implícita (amb el PSOE que deixe governar el PP amb una abstenció).

Eixa és la conseqüència lògica del sistema de partits espanyol i està damunt la taula des de 2012. Negar-ho durant tant de temps és ridícul a un nivell europeu i només s’entén per la falta de cultura democràtica a l’Estat espanyol.

Ara, als partits del sistema (PP i PSOE), els suposarà que Podemos passarà tant en vots -com, possiblement, tot i que no està tan clar com diuen les enquestes- com en escons al PSOE. I això tensionarà la “vora esquerra” del sistema. Així i tot, donar per mort el PSOE és molt agosarat. Mireu el poder territorial i veureu com ens hauríem de remuntar als anys 80 i 90 per trobar-ne un d’equivalent. I això suposa molt de vot captiu. És a dir, o el PSOE implosiona o sempre tindrà un terra electoral. Tanmateix, des del punt de vista dels interessos del sistema, açò s’hauria d’haver resolt amb el resultat del 20 de desembre. Ja s’ho faran.

Aquesta campanya electoral fa traça de ser de les més lamentables que se’n recorden (i el llistó està realment alt -o baix, segons es mire-). Tenim ni més ni menys que un referèndum sobre l’eixida del Regne Unit de la Unió Europea tres dies abans del dia de les votacions i ningú no en parla (Hello! Is there anybody out there?).

El govern que agafe les regnes en ple estiu com a prompte, el primer que haurà de decidir és si agafa la destral tal com li demana Brusel·les i comença a retallar com si fóra Jason un divendres i 13 o si s’hi mostra insubmís. No n’hi ha una altra. Algú s’imagina un govern en què hi estiga el PSOE plantant-se davant de Brussel·les? Evidentment, no. Perquè això no és el PSOE.

Per això ningú no parla d’allò que és realment important en aquestes eleccions. Parlem de temes que són típics d’eleccions en temps de “prosperitat”, com si no tinguérem més d’un 20% de desocupació nominal amb l’afegitó dramàtic que prompte farà una dècada que estem en crisi (i, si això no és una depressió, que vinga sant Johan Maynard Keynes i ens oferisca uns bons plans d’estímul).

Els partits -fins i tot Podemos (quina revolució!)- es troben a la defensiva, en ple catenaccio a evitar que et marquen en compte de marcar tu. Podemos perquè no vol espantar ningú i que es pose en dubte el “sorpasso”. El PSOE perquè “virgencita, virgencita, que me quede como estoy”. El PP per motius obvis i perquè amb Rajoy al capdavant demanar cap altra cosa faria fins i tot riure. I Ciudadanos perquè ja s’ha fet prou el ridícul unflant-los en les enquestes.

Així i tot, el vot de protesta a tot arreu en la Unió Europea continua mostrant-se ferm. Com en aquella famosa cita que una crisi és quan allò nou encara es resisteix a nàixer mentre allò vell es resisteix a morir. El proper 19 de juny té lloc la segona volta de les eleccions a l’alcaldia de Roma en què la candidata del Movimento 5 Stelle va guanyar la primera volta amb un 35%, uns 10 punts d’avantatge sobre el candidat del PD amb qui es veurà les cares en la votació definitiva. Qui en parla? (Ciao! C’è qualcuno quà?).

A la quarta economia de la zona euro se li planteja des de fa ja quasi 5 anys una proposta de secessió en tota regla del segon territori en PIB (Catalunya), amb milions de persones eixint al carrer any rere any i un govern obertament independentista i ací no passa res. Circulen.

Allò que importa és quin candidat es fa el selfi més friki. Emocionant.

En definitiva, que ara resulta que la “nova política” és més vella que la tos (amb tots els respectes, veure un programa electoral maquetat com un catàleg d’IKEA em fa vergonya aliena) i tot allò que en campanya serà “absolutament impossible” en el moment tanquen les urnes a les 20h de diumenge 26 de juny (i després d’esperar l’hora de les Canàries) estarà tot ja fet. Nihil novum sub sole.

Anuncis

Debats

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Ricard Chulià

Error: Twitter did not respond. Please wait a few minutes and refresh this page.

Compromís Horta Sud

Error: Twitter did not respond. Please wait a few minutes and refresh this page.

DeBat a Bat

Error: Twitter did not respond. Please wait a few minutes and refresh this page.

%d bloggers like this: