Compromís, els PGE i els companys de pati d’escola

Ja va passar durant el debat d’investidura i ara torna a passar durant el debat dels PGE per a 2017: certa premsa i certs interessos pressionen Compromís perquè ens abstiguem -o votem a favor- dels Pressupostos del PP per tal de traure suposats beneficis per al poble valencià.

Anem a pams. És molt curiós que ara -ara- aquests interessos se n’adonen de la importància que hi haja una força d’estricta obediència valenciana per tal que als valencians se’ns respecte. Ells, que han fet tot el possible perquè nosaltres no estiguérem ací, volen que ara els fem la faena bruta per tapar les vergonyes del que ells s’han dedicat a fer -o no han fet- tots aquests anys. No resulta creïble.

Al mateix temps, però -i no tinc cap problema a dir-ho-, si realment fóra productiu, seria partidari, fins i tot, d'”immolar-me políticament” a canvi d’un benefici real.

M’explique. No és la situació que m’agrada, és la situació que tenim. Al País Valencià, actualment no entendria ningú que Compromís negocie una abstenció o un suport a uns Pressupostos del PP. És ciència ficció i ens suposa, tanmateix, un problema, perquè ens fa jugar sempre en desavantatge en el camp de joc del centralisme, ja que no podríem, diguem-ne, “tornar-los la jugada” amb geometries variables. No som ni Euskadi ni Catalunya. No tenim consolidat políticament -tot i que siga ben real en la pràctica- un eix centre-perifèria que faça que es puguen entendre accions polítiques que parteixen d’una coherència que, ara com ara, té una consciència molt minoritària al nostre país. Hem de jugar amb les cartes que tenim, tot i que siguen huits i nous.

Així i tot, repetisc que no tindria cap problema a immolar-me i hipotecar uns altres vint anys o més de valencianisme polític si -repetisc: si- tinguera cap benefici real. No em canse d’explicar com és d’important el finançament per al nostre benestar. Amb el finançament actual, senzillament, la Generalitat és inviable. Està en joc el nostre autogovern, la nostra sanitat, la nostra educació… Som el territori amb menys ocupació pública per habitant. Metges, professors, etc. Agafes l’indicador que agafes, els valencians estem discriminats. I ho estem per això mateix: per callar i ser submissos, perquè som “Espanya perifèrica” que no alça la veu. Som la mamella que sempre poden xuclar perquè no es rebel·larà. El nostre cas és únic a Europa. Només és comparable a una relació colonial. Per no dir que “comparable” podria sobrar.

Per tant, si realment hi haguera la possibilitat d’aconseguir un finançament que poguera garantir això, m’immole tranquil·lament, perquè sé que serà molt beneficiós i un avanç clau. Estem en política per a això, de fet. Per a tacticismes, falta d’ideologia, etc. ja fa temps que tindria molts menys problemes en un altre partit abans que en el BLOC i, amb un cinisme que no tinc, anar fent.

Però és que resulta -a més- que els valencians representem l’11% de la població de l’Estat i hem de rebre l’11% de la inversió territorialitzada conforme està aprovat en el nostre Estatut en les Corts des de 2010 (l’estafa que suposa que això encara no s’haja aprovat en el Congrés donaria per a una enciclòpedia de la infàmia i, curiosament, aquests mateixos poders no els en reclamen res als culpables) i tenen altres estatuts d’autonomia als quals se’ls compleix amb escreix.

És a dir, jo he de “negociar” i “mercadejar” per aconseguir allò que per justícia i llei em correspon.

No, senyors: l’11% d’inversió territorialitzada no l’he de negociar. És meu. En tot cas, he de negociar si em correspon més de l’11% com a compensació, quin 11% és, com es fa i on i que realment siga de veres -perquè, si no hem tingut mai eixe 11% d’inversió territorialitzada, després, en els càlcus d’execució efectiva la cosa ja és pitjor i més infame encara.

Com a exemple, resulta que el govern d’Espanya va projectar un programa d’inversions en trens de rodalia al País Valencià que sumava 3.400 milions d’euros per al període 2010-2020. I resulta que estem a 2017 -a tres d’anys que s’acabe el termini- i només se n’ha executat 15 milions. Un 0,5%. Si això no és una estafa que li pregunten a Al Capone. Però només és un exemple de tants de com funciona el negoci.

No. Les molles que ara em diuen que he de mercadejar jo perquè ells no han fet la faena són la continuació de la seua estafa.

Per què no parlen amb la resta de diputats valencians al Congrés? Per què no li diuen als diputats que donen suport al govern per activa o per passiva -és a dir, els diputats valencians de PP, Ciudadanos i PSOE- que negocien amb el seu govern beneficis per a la terra que els ha votat? És que resulta que això és la seua obligació! Però la seua obligació -la de tots- l’hem de resoldre nosaltres, és clar.

Com a valencianista d’esquerres, el meu programa de màxims ara mateix -que no vol dir que siga el meu objectiu polític final, que no és altre, lògicament, que la sobirania del meu poble- és aconseguir una cosa tan senzilla com un finançament com el que tenen la comunitat autònoma basca i la comunitat foral de Navarra, que no és altra cosa, al mateix temps, que el principi de finançament federal que els impostos es recapten i es gestionen per part dels subjectes autonòms. (Que parlen molt de federalisme i no saben ni què vol dir).

O un altre “màxim” que diga que les inversions territorialitzades executades al País Valencià siguen acordes en PIB i població al nostre pes en l’Estat. Podrà haver-hi excepcions, lògicament: uns anys hi estarem per dalt del que ens correspon, uns altres per sota. Però el que no pot ser és que hi estem sempre per sota i la majoria de vegades a menys de la meitat. I més sent un territori que està per sota de la mitjana de renda. És a dir, que som pobres que paguem a rics. Dir-ne estafa, d’això, és fer molt curt.

Perquè aquest principi no caldria ni explicitar-lo: si ho fem és perquè estem dins d’un sistema viciat. Un sistema en el qual Madrid s’emporta el 80% de les inversions del corredor “mediterrani” i és allò més normal del món.

Si eixos poders han descobert ara com és d’important tindre forces polítiques valencianes, benvinguts. Que en promoguen de la seua ideologia i que usen els seus mitjans de comunicació per fer pedagogia a la població. Des de la discrepància, no podria fer una altra cosa que lloar-ho.

Ara, si el que volen -com és el cas- és jugar a la mateixa estafa de joc de sempre, doncs que que busquen els companys de pati de sempre.