//
you're reading...
Europa

Anàlisi d’urgència de l’escenari polític francés

Per primera vegada, no hi haurà cap candidat del bipartidisme francés en la segona volta de les eleccions presidencials, just quan tots dos partis havien fet primàries obertes amb un gran èxit de participació. Una bona paradoxa que ja apuntàvem.

Emmanuel Macron serà el proper President de la República. Un producte prefabricat i artificial impulsat pels mitjans de comunicació. La victòria del gattopardisme més desinhibit.

No es tracta d’una bona notícia, precisament. A pesar que es tractava d’una elecció que, realment, no podia portar bones notícies.

Macron és un producte mediàtic i buit. Fou ministre d’Hollande amb una agenda de reformes dretanes molt contestada. Precisament guanya les eleccions una de les apostes personals i polèmiques de l’absolutament desacreditat Hollande. Una paradoxa més entre milers.

Macron no és gens bona notícia perquè, per a les coordenades polítiques franceses, es tracta d’un radical en les reformes liberalitzadores que tants mals resultats han portat a Europa en les últimes dècades. Es podria dir, fins i tot, que el neoliberalisme -paraula absolutament tabú en l’estatalista França, on el gaullisme, en certa manera, tenia una política social més a l’esquerra que les esquerres de la resta d’Europa- ha arribat a França amb tres o quatre dècades de retard. Fa por i tot.

Marine Le Pen marca un màxim per a l’extrema dreta en una elecció presidencial, que superarà en la segona volta. Però també marca un límit. Si no hi ha una autèntica catàstrofe (però de les bones), no hi haurà una altra oportunitat.

Tots els pronòstics parlaven que Le Pen seria la més votada en la primera volta, però que això no seria prou per tindre possibilitats reals de guanyar la presidència. Finalment, quedarà en segon lloc. I no és prou per a tota la revolució que s’havia plantejat. Les eleccions holandeses també varen marcar que, afortunadament, hi ha un sostre per a l’extrema dreta a Europa. Alguna cosa de bona havia de tindre.

Un 20-22% no és res de l’altre món si es posa en perspectiva respecte als resultats històrics del Front National. El patriarca Le Pen ja va tindre un 15% en 1988 i un 18% en la segona volta de les presidencials de 2002, les que varen marcar el trauma que fou que passara l’extrema dreta a la fase final.

Pel que fa a Jean-Luc Mélenchon, es podria fer la mateixa anàlisi que amb Le Pen. Es plantejava com la sorpresa de les eleccions, però només calia recordar les eleccions de 2012 per veure que s’estava seguint el mateix patró: mítings multitudinaris, crescuda en campanya, alça en les enquestes… que després es quedava en una certa decepció. En 2012 va tindre una mitjana del 15% en les enquestes -amb pics del 17%- per després quedar-se en l’11%. Ara s’ha repetit la història; això sí, amb possibilitats més reals i números més alts.

Curiosament, l’única possibilitat que tenien Le Pen i Mélenchon de poder arribar a la presidència era una segona volta entre ells dos. De fet, com a provocació no exempta de raó, es diu que els programes de Le Pen i Mélenchon són iguals si llevem la immigració.

Mélenchon, fet i fet, ha obert la polèmica en no demanar el vot en segona volta per Macron com a tanca sanitària contra Le Pen. Cal posar-ho en context.

En primer lloc, demostra una gran incoherència per part de Mélenchon, ja que en 2012 quasi va ser el primer a demanar el vot en segona volta per Hollande en contra de Sarkozy. Considera Mélenchon que Sarkozy era pitjor que Le Pen?

En segon lloc, l’esquerra (no només la radical o alternativa, la del PS també) encara viu el trauma de la crida al vot massiu per Chirac contra Le Pen en 2002, ja que va fer que passara del 20% en la primera volta al 82% en la segona i fou a canvi de res de res i d’una gran crisi d’identitat i de valors de tota l’esquerra que, al remat, l’únic que va beneficiar va ser Le Pen i l’extrema dreta.

Hi ha un sostre per a les candidatures que posen en qüestió realment el sistema institucional actual; precisament en els moments en què aquest es troba més desacredit i desaprovat que mai. Cal interpretar bé aquesta contradicció; si no, l’alternativa és el gattopardisme a pitjor que representa Macron.

Afortunadament, però, i encara que siga un consol certament difícil, Macron no és tampoc Fillon, qui és encara més obertament neoliberal.

“Chez les républicains” sembla tothom esmola ganivets, espases, destrals i tot el que troba a mà. I això és bona notícia, perquè sempre és millor que la línia política la marque una dreta més diguem-ne tradicional gaullista com podria haver representat Alain Juppé, que, tot i ser més conservadora i sistèmica, és menys neoliberal i, per tant, posarà menys en risc l’estat social.

I parlant de navalles… Benvinguts al Partit Socialista. Irònicament, el desastre d’Hamon pot acabar sent una oportunitat per al PS com a estructura de partit. Les legislatives parlaran, però Macron necessita un partit i pot acabar sent el fill pròdig.

Tanmateix, aquesta gran batacada sense cap tipus de matís ve després de la que es varen pegar els companys socialistes holandesos en les seues eleccions. Crec que les implicacions no necessiten de més presentacions.

Ara bé, per a qui sí que ha sigut un autèntic desastre aquestes eleccions és per als Verds. Després de l’esclat de les europees de 2009, en què varen empatar amb el PS, han acabat totalment satel·litzats i han retirat la candidatura per donar suport a l’aspirant socialista… amb els resultats “històrics” que s’han vist. Si açò no és motiu d’una reflexió veritablement profunda…

Finalment, com a quasi curiositat, però amb un meritori 5%, hi ha la candidatura de Nicolas Dupont-Aignan, antic membre de la dreta gaullista i que representa l’ala més dretana i radical. Sens dubte, la pujada de vots respecte a les enquestes té a veure amb l’escàndol de corrupció de Fillon. El seu programa flirteja amb el feixisme i, de fet, podria ser l’únic candidat que demanara el vot per Le Pen d’ací quinze dies. Insuficient, de totes maneres, és clar.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Ricard Chulià

Compromís Horta Sud

DeBat a Bat

%d bloggers like this: