//
you're reading...
País Valencià

Hi ha lloc en política per a l’empatia?

De vegades m’ho pregunte molt seriosament. Ho intente explicar.

Ens solidaritzem amb els treballadors a qui Coca-Cola amenaça amb fer-los al carrer. Demanem fer-hi boicot a l’empresa.

També defensem els drets laborals dels treballadors de la Ford. Amb totes les forces, és clar.

Són dos exemples.

Tanmateix, ambdues empreses no són cap model per a una societat de progrés, segons la ideologia que tenim.

Les begudes refrescants ensucrades són molt perilloses per a la salut. El seu consum hauria de ser molt moderat.

Una mobilitat sostenible i una societat que lluite contra les amenaces climàtiques, evidentment, ha de passar per una reducció del nombre i de l’ús dels vehicles privats.

Per tant, si avancem en aquesta direcció, tant Coca-Cola com la Ford reduiran en molt el seu volum de negoci. És a dir, acabaran acomiadant treballadors, si no arriben fins i tot a haver de tancar o reconvertir-se fortament.

La importància de la Ford en l’economia valenciana no cal ni explicar-la.

Per una altra banda, creiem que són alternatives de progrés, i això vol dir que acabarà portant més beneficis que problemes.
Però és clar que hi haurà problemes. Negar-ho és absurd.

Cadascú treballa en allò que pot -si és que pot-. Quanta gent treballa i pot dir que el seu treball és 100% ètic o positiu per al bé comú?

Eixa pregunta és irrellevant. Els drets dels treballadors s’han de defensar sempre, perquè la solidaritat és el valor del qual depèn una societat.

I, encara que uns llocs de treball hagen de desaparéixer, sempre farem costat a les persones que hi ha darrere de les estadístiques.

Això mateix passa amb l’escola concertada.

Al meu parer, l’escola concertada no té sentit en una societat oberta. L’escola concertada naix en democràcia amb l’extensió de l’escolarització obligatòria de manera universal. Com que l’educació havia estat un privilegi exercit per uns pocs i per a uns pocs, no hi havia prou escoles públiques per fer front a aquest creixement d’estudiants, i, llavors, allà on l’escola privada haja de fer eixa funció pública d’escolaritzat alumnat allà on no hi ha prou places, és on apareix el concert.

Però aquesta situació s’ha allargat en el temps, cosa que no estava prevista ni en l’esperit ni en text de la funció.
Més tard, per interessos concrets, es va actuar com si l’escola concertada estiguera en el mateix plànol que la pública, cosa que no és possible. No: la concertada té subvenció sempre que no hi haja una alternativa en l’escola pública.

Si no, el negoci és redó: tinc un negoci privat del qual és l’Estat qui em garanteix els ingressos.

Per no parlar que l’educació no és compatible amb una doctrina religiosa que és molt amplament majoritària en la concertada. Una societat ha d’educar en l’esperit crític i, doncs, el mètode científic ha de valdre per a totes les matèries de coneixement que impartisca.

Tanmateix, no era aquest el debat.

La qüestió és que a l’escola concertada hi ha treballadors i hi ha alumnes. I tots són persones.

Un professor de l’escola concertada que se’n va al carrer és un professor que ha de meréixer el nostre suport, deixant de banda qui puga tindre raó o no en el debat polític, si la diguem-ne “culpa” és del govern o de l’empresa.

Per això no només és correcte, sinó que és humanament molt necessari, que hi haja suport entre companys, que hi haja defensa, que hi haja comprensió.

No hi ha una solució fàcil. Si fóra per mi, no hi hauria educació concertada: o pública o privada. El benefici a llarg termini compensaria tots els problemes que s’ocasionarien a curt termini. I, per descomptat, s’hauria de fer de manera progressiva.

Però això no em pot llevar mai la capacitat d’empatizar amb qui no pensa igual que jo. De deixar de veure’l com una persona per identificar-lo exclusivament amb una abstracció numèrica o ideològica.

I, sobretot, no culpabilitzar les persones. Com si treballar en una escola concertada o haver-ne estat alumne et convertira en alguna cosa. (I viceversa, és clar, que ausades mareta el que hem hagut de sentir aquests dies…).

Com els treballadors de la Coca-Cola o de la Ford no són “còmplices” de res.

Anuncis

Debats

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Ricard Chulià

Compromís Horta Sud

DeBat a Bat

%d bloggers like this: