//
you're reading...
Europa

La via eslovena #10Oct

Si la declaració d’independència en suspens que va fer ahir Carles Puigdemont és una jugada hàbil, només ho podrà dir el temps.
Tanmateix, hi ha alguns aspectes interessants al respecte.

La BBC ahir definia l’actuació del govern de Catalunya com un episodi més del “joc del gat i el ratolí” entre la Generalitat i el govern Espanyol.

I és una imatge prou encertada. Catalunya sap que no pot fer res en un enfrontament obert contra Espanya, que ha obviat qualsevol principi democràtic i basa tota la seua estratègia en l’ús de la força.

Ho hem vist amb la creativitat per organitzar el referèndum de l’1 d’octubre. Si Espanya persegueix les empreses que es presenten a un concurs per proveir les urnes, Catalunya les compra fora i les amaga en cases de particulars. Si Espanya mana clausuar els col·legis, els catalans munten festes d’inici de curs en ells per tindre’ls oberts. I així tot.

En aquest cas, al meu parer, el punt bàsic és que un Estat ha de controlar el territori. Europa i la comunitat internacional no mouran un dit si no és contra fets consumats. És lamentable, però així és la diplomàcia. Ho acabem de veure quan només hi ha hagut un intent mínimament seriós de fer pressió per a la negociació després del gest d’ahir. Sí, s’ha hagut d’arribar ací per a això, però així són les coses.

I el resultat és que avui tenim tota la premsa internacional parlant de gest de diàleg per part de Catalunya, mentre la premsa espanyola -i PP, PSOE i Ciudadanos- parla de “trampa” i crida a la suspensió de l’autonomia. Amb Espanya no hi ha res a fer.

Que un Estat és el control del territori és bàsic. I, per això, i dins d’aquest “joc del gat i del ratolí”, els mossos d’esquadra són claus. I aquests només poden desobeir una vegada. Una sola vegada. Perquè en el moment de la desobediència serà perquè Espanya els suspenga o perquè passen a ser l’embrió de les forces de seguretat de la nova república catalana.

Diumenge 1 d’octubre els mossos varen tindre una actuació molt intel·ligent. Només dins de la demencial lògica espanyola es pot argumentar que varen desobeir. Els mossos varen dir que s’havien de clausurar les urnes per mandat judicial -varen acatar l’ordre-, però varen enviar en les ordres d’actuació que -com dicta la lògica i el sentit comú- això s’havia de portar a terme amb proporcionalitat i sempre que no suposara un problema pitjor que el que hi havia. Un fet tan lògic com que no pots dissoldre milers de catalans en col·legis electorals protegint urnes.

Perquè si hi ha antiavalots -com el seu propi nom indica-, és per per evitar avalots, no per provocar-los. Perquè es podrà pensar que el referèndum de l’1 d’octubre era la il·legalitat més flagrant que s’havia comés mai en el món. Però no era un problema d’ordre públic. Catalans dipositant una papereta en una urna no és un problema d’ordre públic, es mire com es mire.

Espanya pot usar la força, però no pot obrir foc. Fins i tot dins de la surrealista lògica espanyola, això no és possible. Per tant, si els mossos són lleials al govern de Catalunya, la república catalana tindrà control del territori.

Però, per a això, com hem dit, cal desobeir en el moment oportú i correcte. En el moment just. Si no, es pot malgastar l’única opció que resta contra un Estat demofòbic que obvia la voluntat democràtica.

Eslovènia va proclamar la independència i, tot seguit, la va deixar en suspens per enviar una oferta de diàleg a Belgrad. Que, si volia, acordara un referèndum, després de no validar el ni el referèndum unilateral ni la proclamació del Parlament.

És una bona opció anar fent accions i posant exemples d’altres casos paral·lels en el món, perquè mostra davant de la comunitat internacional que, si aquella vegada fou possible, ara també podria ser-ho. Que només és qüestió de voluntat. Voluntat que no té Espanya.

Llig alguns comentaristes espanyols que usen de manera infame i manipuladora aquest exemple dient que la Generalitat s’emmiralla en els “balcans”, que “ja sabem com varen acabar”.

I, sí, sabem molt bé com varen acabar. I sabem que fou perquè Belgrad només respongué amb l’ús de la força militar contra la voluntat democràtica de les repúbliques que no volien formar part de la “Gran Sèrbia” que volien imposar. Aquests comentaristes espanyols estan dient que volen que el seu país actue com Sèrbia? En la gran majoria d’ells no tinc dubte que així ho volen. Però ni ells podran. Afortunadament!

Després dels esdeveniments de l’últim més, després de la gran repressió que es va desfermar a partir del 20 de setembre, l’ocupació de Catalunya per part dels “creuers Piolín” i les porres contra les urnes, al meu parer, la població de Catalunya -la major part d’ella- ja s’ha independitzat d’Espanya. I, llevat d’una minoria molt radical, que podríem xifrar en un 25% de l’electorat, la resta que dubta no vol saber res d’eixa Espanya. En voldria saber d’una altra, però no d’eixa.

Per tant, la independència formal de la república catalana és qüestió de temps. I el temps juga a favor de la llibertat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Ricard Chulià

Compromís Horta Sud

Error: Twitter did not respond. Please wait a few minutes and refresh this page.

DeBat a Bat

%d bloggers like this: