Basque concert and quota for dummies

Al·lucine quan sent per ací i per allà que el sistema de finançament que tenen els bascos (la comunitat autònoma basca i la naverresa) suposa un “privilegi”. Un “privilegi”.

En què consisteix el concert econòmic? Simplement és el sistema que es va idear en el segle XIX pel qual els territoris forals bascos conservaven la seua Hisenda pròpia, dins del naixent Estat liberal espanyol.

És a dir, que Euskadi i Navarra recapten i gestionen els seus impostos. No com la resta de comunitats autònomes, que es regulen en la LOFCA, i en les quals l’Estat central recapta els impostos i després els distribueix entre les diferents autonomies perquè en gestionen una part.

És a dir, es diu que els índexs més alts de benestar que tenen Euskadi i Navarra són per causa de tindre el concert econòmic. I és cert. Però se n’oblida una segona raó: és causa de recaptar els impostos, sí, però sobretot és causa de gestionar-los bé.

No val de res a Espanya no recaptar els impostos, no tindre la clau de la caixa. L’Estat central administra de manera arbitrària i centralista els recursos i, bàsicament, si no ets Madrid i algun que altre territori més no t’ix a compte el conte.

Però de menys et pot valdre recaptar-los i gestionar-los malament. Obvi, no? O és que a Euskadi els diners creixen de l’arbre de Gernika?

Per exemple, quants exercicis aguantaria Extremadura amb el mateix balanç de comptes que dóna ara com ara si es gestionara amb el concert econòmic? Un? Dos? Tres?

I què és la quota basca -el “cupo”-? És un mecanisme del concert econòmic que consisteix, bàsicament, en els diners que Euskadi i Navarra paguen pels serveis estatals que no estan transferits. És a dir, per exemple, per l’exèrcit o les embaixades. Cosa que, per cert, vol dir que per pagar-ne un euro ja els estan saquejant, però això és un altre tema.

És a dir, en tots casos els governs basc i navarrés avancen els diners i la gestió dels serveis. Bon privilegi, no?

Si tot el sistema conserva nomenclatura i aires del segle XIX no vol dir que siga un anacronisme, ja que no deixa de ser la posada en pràctica de la corresponsabilitat fiscal pròpia dels sistemes federals: a una autonomia política li correspon una autonomia financera. O de què serveix tindre autogovern si l’exerceixes amb els diners que no gestiones? Això és autogovern? De fet, per això mateix Espanya no és un Estat federal i enlloc del món el consideren així, sinó com un Estat unitari amb descentralització administrativa.

I si el concert i la seua quota són això, una altra cosa és com funcionen factualment les coses a Espanya, que bàsicament es podria resumir en com funcionen les coses a Nàpols. Però això no és un privilegi tampoc. Si hi ha un que paga menys pizzo, la solució passa perquè ningú no en pague, no per fer-li el joc al capo i que qui n’està menys sotmés ho estiga com tots. Vaja, la solució lògica, coherent i responsable. La solució que hauria acabar amb un “d’acord” i no amb un “capisci?”