//
you're reading...
Món

Per què Bolsonaro fa més por que Trump o Le Pen

El colp de l’elecció de Bolsonaro com a President del Brasil és molt dur, perquè no admet matisos. Han elegit un feixista amb un programa feixista. I, si tenim en compte la feblesa de la democràcia brasileira, el perill que acabe institucionalitzant-se -encara més- una dictadura d’una manera oberta i sense complexos és molt real.

Amb això, aquell mite de la literatura política que deia que un sistema democràtic era inexpugnable a partir de la renda per càpita que tenia Argentina abans del colp militar dels 1970 se n’anirà a fer la mà d’una manera espectacular i quedarà en el que és: retòrica formalista acadèmica totalment estèril.

I per als qui ens agrada la cultura brasilera és més dur encara, perquè no hi ha cap però a posar-hi, cap argument per endolcir els fets: Bolsonaro ha dit i ha proposat coses tan absolutament bèsties que no admet matisos. Ni Trump, si és que amb açò es poden fer gradacions.

Tot i això, he llegit per les xarxes algunes argumentacions sobre el que ha passat a Brasil i les solucions que s’hi podrien posar que m’han fet portar les mans al cap. Ara, estic enunciant una paradoxa, ja que jo faré el mateix: explicar a correcuita un fenomen complex, amb comentaris que no tindran la fonamentació suficient. Ara bé, sí que vull córrer el risc per desmuntar alguns mites.

En primer lloc, la immigració no ha sigut un tema de campanya. Bolsonaro no és racista contra els “de fora”: ho és contra els “de dins”. Ser racista ja és prou greu, però ser racista contra “compatriotes” és més dur, perquè vol dir que eixe discurs de l’odi ha calat més profundament en la societat. Però no, no es pot associar Bolsonaro a Trump o Le Pen en aquest sentit.

En segon lloc, Bolsonaro no ha arribat al poder perquè hi ha hagut una degradació econòmica i social de les condicions de vida del poble, que, a la desesperada, ha buscat solucions simplistes en el populista demagog que li les donava. He llegit això per les xarxes fent un paral·lelisme amb la situació domèstica -estatal i europea- i he caigut de tòs. Açò és molt dur.

Si mireu el primer gràfic, podreu veure que la lluita -i èxit- dels governs de Lula i del PT contra la pobresa al Brasil ha estat absolutament espectacular. De fet, diria que no hi ha hagut res de semblant en la història. Em costa pensar quan i on podrien haver estat possibles uns números semblants. Eixe argument no és que no siga cert, és que és totalment al revés! Mentre a Europa ens enfonsàvem en una crisi social de magnituds tràgiques, al Brasil estaven traient masses i masses de gent de la més absoluta misèria!

D’acord, tot i això, les capes més pobres a Europa estan molt per sobre en tots els indicadors de nivell de vida que les capes que eixien de la misèria al Brasil, és clar. Però eixe no és el tema, ja que, en primer lloc, cal agafar les magnituds en relació a les realitats en les quals se circumscriuen i, en segon lloc, la tendència era diametralment oposada.

Et pourtant…

I, tanmateix, els brasilers han votat un feixista que vol acabar amb tot açò. És molt dur.

Hi ha hipòtesis que ens vénen al cap tot seguit. En primer lloc, hi havia molt de cabreig contra el PT, que s’havia convertit en un “partit més” i està tocat de dalt a baix per la corrupció. Sí, el PT és un partit corrupte, però molt menys que la resta de partits brasilers. Açò és com si per protestar contra la corrupció d’un furtagallines, votassen Al Capone. Sí, d’acord, però ho han fet. Es castiga molt més qui es presenta com a regenerador i acaba agafant els vicis de qui denunciava que no els autèntics campions en la matèria: és l’efecte engany o estafa, per una banda, amb un component classista, d’una altra: podem acceptar que els rics furten, ja que ho han fet tota la vida, però no que ho faça un pobre, perquè llavors… per què ell i no jo?

Així, tot i que la participació ha estat la mateixa que quatre anys abans, la lògica ens portaria a especular que s’ha mobilitzat la dreta i s’ha quedat en casa l’esquerra. Es fa difícil d’entendre quan es tractava de parar un monstre, però, vaja. Atenció, que açò és un bon avís per a navegants.

En segon lloc, hi ha una hipòtesi que a mi em sembla la més interessant de totes, perquè és global. O, almenys, global des d’un punt de vista de societats occidentals enteses d’una manera molt àmplia.

Hi ha un rebuig latent molt profund contra el statu quo, es manifeste com es manifeste aquests i s’entenga com s’entenga d’unes maneres absolutament heterogènies.

Trump, Le Pen o Bolsonaro són “outsiders” del sistema. És una grandíssima trampa, perquè no hi ha més “sistema” o “establishment” que aquestes figures, però el fet és que ho són. Són outsiders de la “classe política”. I ací ve l’autèntic perill endimoniat d’aquest concepte que va encunyar un tal Gaetano Mosca i sobre el qual va navegar i es va alçar un tal… Benito Mussolini.

Hauríem de reflexionar quan des de certa esquerra es parla dels “polítics” o de la “classe política”. Un altre avís per a navegants.

I, finalment, tot açò es manifesta en un creixement de la ràbia i de l’odi. No hi trobe cap altra explicació. Volem castigar algú pel cabreig que sentim. I, si encara no està la cosa -i esperem que no ho estiga mai- per fer-ho amb les pròpies mans, ja ens està bé fer-ho a través d’una persona interposada, en aquest cas un líder tarat autoritari.

A nosaltres ens escandalitzen expressions així, però quanta gent no hi ha que pensa que ja n’hi ha prou de “privilegis” de les dones, negres, homosexuals, (pose ací el seu col·lectiu discriminat)? I quanta d’eixa gent es “desfoga” amb el seu vot secret portant algú que els “pose rectes” a governar el país? Sempre hi ha maneres de justificar que si és que provoquen, si han anat massa lluny… si han despertat el feixisme, ressumint, vaja.

Que estan bojos al Brasil? Bé, ací n’hi havia masses que cridaven enfervorides “¡a por ellos!”. I tenen més del 55% de suport en la societat. Jo no hi veig la diferència. Ho veig pitjor, de fet.

Bolsonaro, a la Unió Europea, estaria a l’esquerra de Pablo Casado o Albert Rivera. O, dit d’una altra manera: si Pablo Casado o Albert Rivera pogueren, ens afusellarien. I ho dic i ho repetisc les vegades que calga i on calga.

Tetes, els temps que ens han tocat viure fan feredat.

Anuncis

Debats

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Ricard Chulià

Error: Twitter did not respond. Please wait a few minutes and refresh this page.

Compromís Horta Sud

Error: Twitter did not respond. Please wait a few minutes and refresh this page.

DeBat a Bat

Error: Twitter did not respond. Please wait a few minutes and refresh this page.

Anuncis
%d bloggers like this: