//
you're reading...
País Valencià

Orange Market, Forever Young, Disedit… ¿qué diferencia hay?

Amb la dita castellana de “difama, que algo queda“. Així es podria resumir el que fa Las Provincias i que ells en diuen “periodisme”, però que no hi té res a veure. Ara ens ha tocat al meu germà i a mi arran de la nostra activitat privada com a treballadors. El delicte? Que tenim ideologia i militem en un partit polític, en el nostre cas el Bloc Nacionalista Valencià i Compromís.

El mètode és molt senzill. S’escriu un titular cridaner: “Ayuntamientos contratan a una firma afín a Compromís al margen de la Ley“. I, a partir d’ací, ja funciona la màquina del fang:

Que cutres los de Compromís contratando con C.B que es ilegal. Verás la intervención. Los del PP lo hacían bien. En mayo volveremos a estar gobernados por personas de orden y de bien.

Antes era la Gurtel y estos del tripartito ,tienen otra en menos de tres años, todos acaban igual..

¿Donde ha quedado aquello de “por lo menos estos no roban” ? jo jo jo

Nada nuevo en las politicas de cumprumis porque son las únicas que tienen. Colocar amigachos, parientes y afines a su partido. Puig en todo esto no dice absolutamente nada.

Tot açò són exemples -els més “normals”, imagineu-ne la resta- de comentaris -copiats i enganxats literalment- a la “notícia” en l’edició digital de Las Provincias de diumenge 25 de novembre, en la qual estava en portada. En portada, sí.

Més enllà, la cosa no té importància, perquè, si ja no llig Las Provincias ni la Guàrdia Civil, més enllà del titular ja ni els del tricorni. Però ja has deixat caure tot allò que havies de deixar caure. I ara l’afectat -en aquest cas nosaltres- ens hi hem d’explicar i ens hi hem de posar a la defensiva. Hem de donar explicacions i defensar-nos de la sospita. Una altra dita castellana que els agrada molt: “cuando el río suena, agua lleva“.

El “periodista” que signa la notícia ja és un vell conegut. En concret, en 2012 ens va responsabilitzar al meu germà i a mi d’estar darrere de les protestes estudiantils que es varen conéixer com a “primavera valenciana”. Ja sabeu, l’alumnat no protestava ni per les retallades, ni contra un govern absolutament indecent, ni per fer un exercici legítim d’oposició, sinó que érem nosaltres dos -i un tipo amb Twitter i una guitarreta– qui els dirigíem i els manipulàvem.

Sembla que des d’aleshores em té una certa estima especial, ja que em va dedicar un article del seu blog hostajat a Las Provincias -i de títol bonrotllista d'”El francotirador”- que acabava així -amb dèficit de puntuació i faltes gramaticals incloses-: “por cierto Chulià (sic), El Francotirador (sic) llama las veces que hagan (sic) falta”.

Bé, doncs aquesta setmana “el francotirador” ha tornat a trucar. La conversa telefònica es podria resumir amb una transcripció literal com la que segueix (ja sé que serà pràcticament impossible de creure, però aquesta conversa va ser literalment així):

– Hola, Ricard.
– Hola.
– ¿Tu hermano y tú tenéis una empresa que se llama Disedit?
– Sí
– Y sois miembros de Compromís.
– Sí.
– Y trabajáis para ayuntamientos de Compromís
– Sí. I?
– Que sois de Compromís y trabajáis para ayuntamientos de Compromís.
– No sabia que això fóra delicte, però també treballem per a ajuntaments que estan governats per altres partits. Com, per exemple, ajuntaments amb Govern del PSOE i Compromís en l’oposició.
– Los dos partidos que comparten gobierno en la Generalitat.
– Sí… també hem treballat per a regidories de Podemos, que no està al Botànic.
– Los tres de izquierdas.
– Bé… si tu saps d’algun ajuntament governat per PP o Ciudadanos que facen processos participatius, els passes el nostre contacte i estarem encatats de treballar per a ells.
– ¿Pero es que acaso lo habéis intentado?
– Home… no anem tan sobrats de temps.
– Es que tú puedes ver a una rubia en una barra de un bar y pensar que no quiere saber nada de ti; pero, si no te acercas a decirle algo, tú qué sabes si no quiere nada o no.
– …
– Bueno, es un símil un poco machista
– Sí, fill meu, sí.
– ¿Y por qué sólo trabajáis en Valencia?
– Perquè som valencians?
– McDonalds es americano y no solo trabaja en Estados Unidos.
– No sé quina part de no som McDonalds pot estar en dubte. En tot cas, m’estàs acusant de tindre una política empresarial poc agressiva? Perquè llavors supose que seré culpable… Tu has treballat per a un altre diari que no siga Las Provincias?
– Sí
– De fora d’Espanya?
– No
– I això et converteix en culpable de… no sé, d’alguna cosa, segons em deies, però dis-me-la tu, perquè no la veig de cap manera.
– No estoy diciendo ninguna mentira, sois miembros de Compromís y facturáis a Ayuntamientos de Compromís.
– No, però ja estàs insinuant que ací hi ha una trama corrupta, que tu saps que no n’hi ha, perquè tenim un volum de negoci ínfim i no tenim cap treball amb cap Ajuntament que siga per cap favoritisme.
– Esto no es una Gürtel, pero el Bigotes también podría decir que ellos tienen una empresa, que han organizado actos para el PP y que después simplemente han trabajado para administraciones públicas gobernadas por el PP.
– Ja. I Hitler era alemany i el teu cosí a lo millor és alemany, cosa que et converteix en un nazi, no?

En fi, així funciona certa “premsa” espanyola. S’acosten eleccions i açò no és cap fet aïllat. S’agafen a una mínima cosa absurda per inventar allò que no existeix. I, quan no hi ha ni eixa mínima absurditat, se la inventen tota des de l’inici. I, clar, ara jo m’he de defensar i he de donar les explicacions. I molta gent s’estimarà més no contractar-nos pel mal de cap que suposa aparéixer al diari. Així funciona la màquina del fang. Umberto Eco ho va explicar perfectament en la novel·la Número zero, de fet.

Disedit és una comunitat de béns que vàrem formar el meu germà i jo en 2012. Hem treballat per a administracions públiques i privades, per a ajuntaments, per a partits (alguns que no són i no formen part de Compromís) o per a la universitat, per exemple. Però em centraré en la part del treball que s’ha posat en dubte, a més que és la part del treball pública, que és com ha aconseguit la informació el “diari”, perquè probablement algú del PP els l’haja passada i després Sant Google ha fet la resta.

En 2013 vàrem realitzar la primera experiència de consulta per internet per a uns pressupostos participatius. Va ser el cas d’#OntinyentParticipa. Va ser un projecte d’èxit que va tindre ressò fins i tot fora de les fronteres del nostre país, ja que La Sexta li va dedicar una peça informativa. Des de llavors n’hem realitzat també totes les edicions -llevat d’una-; és a dir, la majoria de les edicions les hem treballades amb un govern amb majoria absoluta del PSOE i amb Compromís en l’oposició, cosa que no ha tingut cap mena de rellevància per a la nostra tasca professional en cap moment, com és lògic, entre d’altres coses perquè, si bé és cert que la primera edició va ser impulsada per un govern municipal en el qual estava Compromís i nosaltres teníem contacte directe amb tots els partits -també Compromís, clar!-, la regidoria de Participació estava gestionada en aquell moment per EUPV. El “periodista” diu que “obvie explicar” -fals- que vàrem començar a treballar amb Ontinyent quan Compromís estava al govern; però, si treballàvem amb Ontinyent perquè estàvem “enxufats” per Compromís, com és possible que hàgem continuat sense Compromís? La de sempre.

Així, el “periodista” diu “Los responsables de Disedit defendieron su trabajo con las distintas administraciones locales y aseguraron que en ningún caso su labor está relacionada con su vinculación política. La realidad es que la firma, que empezó a estar operativa a partir de 2012, ha multiplicado su relación con los ayuntamientos desde el cambio de los gobiernos a nivel general tras las elecciones de 2015…

És a dir, una frase que, fora de tot altre context, és inòcua, però que en el propi context és directament acusadora. Es tracta d’una estratègia que es gasta habitualment en aquesta mena de pràctiques: llances la pedra i amagues la mà. Et cuides molt d’insinuar-ho tot i de no dir res directament. Fet i fet, jo podria escriure “Periquito es defineix com una persona molt solidària. La realitat és que el passat diumenge dinava paella mentre a Àfrica hi ha milions de xiquets que pateixen gana”.

Ara bé, la lògica del context ens ho explica tot d’una manera molt senzilla. Abans de 2012, quants processos participatius com aquest es realitzaven? Els meus posts de FB també es varen multiplicar a partir de 2008, data en què m’hi vaig crear el meu compte. I, és clar, el rovell de l’ou: si en 2015 arriben als ajuntaments moltes forces polítiques que parlen de fer una política més participativa, lògicament els processos participatius augmentaran i, clar, les empreses que s’hi dediquem tindrem més treball. Repetisc: si algú coneix algun ajuntament del PP o de Ciudadanos que vulga realitzar un procés com el que nosaltres hem fet per a aquests ajuntaments, que els passe el nostre contacte. Mentrestant, la realitat és que sí, efectivament, hem treballat “només” per a tres forces polítiques, però és que resulta que són el 100% -que jo conega- de les que realitzen aquest tipus de processos. Escàndol! El 100% de l’associació de veïns de Benicolet són de Benicolet!

D’una altra banda, a més d’Ontinyent, hem realitzat edicions de pressupostos participatius a Silla (Alcaldia del PSOE, regidoria de Participació de Silla en Democràcia, agrupació electoral en la qual participa Podemos, i també Compromís en el Govern, però amb altres delegacions que no hi estan implicades, des de 2015); Bocairent (diverses edicions des de 2015, amb PSOE amb majoria absoluta i Compromís en l’oposició); Quatretonda (amb alcaldia del PSOE i amb alcaldia de Compromís, des de 2015); la Pobla del Duc (amb majoria absoluta del PSOE i on no hi ha Compromís, en 2016); la Font de la Figuera (amb alcaldia de Compromís, dues edicions); Bellreguard (amb alcaldia del PSOE i de Compromís, des de 2015); Sueca (alcaldia de Compromís, una edició en 2016); Algemesí (alcaldia del PSOE i Compromís en l’oposició, tres edicions entre 2016 i 2017); Tavernes Blanques (Alcaldia del PSOE, una edició), i, finalment, ara estem en procés en Altea (Alcaldia de Compromís). L’article també fa referència a l’Ajuntament d’Oliva, per al qual vàrem renovar totalment la web municipal en 2012, i amb el qual s’hi diu que treballem des de 2015, quan va arribar al govern PSOE i Compromís, quan la realitat és que el PSOE està des de llavors en l’oposició. Ni documentar-se…

L’altre aspecte molt rellevant de la “notícia” és que, a més a més, Las Provincias ens considera “al margen de la Ley” -que som de Torrent sí que és de veres-. Supose que també inconstitucionals, tal com estan les coses avui en dia. La raó? Que hem contractat com a Comunitat de Béns algunes vegades i això seria il·legal. Les proves que aporta l’article són un informe de la Conselleria d’Hisenda a instància de l’Ajuntament de Xirivella en novembre de 2015 (a propòsit, el primer resultat que t’apareix a google quan fas la cerca enmig d’un procés de brillant tasca de documentació).

En primer lloc, és un informe, no una resolució de cap tribunal. En segon lloc, el mateix sol·licitant de l’informe afirma i reconeix que hi ha interpretacions jurídiques contraposades (i cita informes contraris d’altres administracions públiques). En tercer lloc, si fóra il·legal contractar amb ajuntaments com a comunitat de béns, com és possible que intervenció no n’haja dit res i hàgem cobrat les factures sense problemes?

En fi, la contractació amb comunitats de béns per part de les administracions públiques és prou habitual. Deu d’haver un fum de delinqüents pel món, cosa que, per altra banda, a Las Provincias solen veure molt a sovint menys quan porten una polsera amb la bandera d’Espanya i el carnet del PP en la butxaca.

Finalment, la pregunta que em ronda pel cap: si jo tinc muntada una CB des de 2012 i cada trimetre i cada any complisc amb les meues obligacions amb Hisenda, com és que no s’han adonat compte que sóc un delinqüent reincident tots aquests anys?

Ara bé, si aquest aspecte de la contractació com a comunitat de béns és molt rellevant, la pregunta més lògica que caldria plantejar és què ens ha beneficiat al meu germà i a mi haver contractat amb un ajuntament com a comunitat de béns i no amb el nostre propi contracte d’autònom. Si ens haguera suposat algun benefici o el fet que haguérem perdut algun contracte, llavors l’article seria lícit. Però, per favor, que algú m’ho explique. El “periodista” no ho va saber fer i, en aquest cas, no ho atribuïsc a cap tipus de falta de rigor o capacitat analítica.

La realitat és molt més prosaica i senzilla. Disedit la vàrem muntar el meu germà i jo com a CB perquè no tenim prou volum de negoci ni prou capital per muntar una SL. Quan començàrem en 2012 no hi havia -o almenys no n’érem conscients, perquè en l’informe que cita LP es parla de 2003!- cap problema de cap tipus sobre aquesta figura. En 2015 hi va haver una reforma fiscal per part del govern de l’Estat en la qual parlava que la CB era una figura a extingir i per a la qual anava posant terminis, això va suposar que hi haguera una voluntat més clara de finalitzar amb els contractes amb CB i, de fet, nosaltres, a partir d’eixa data, només ho hem fet dues vegades. Senzillament, per una barreja de costum, i perquè no hi havia cap ordre inequívoca i clara. Un poc més tard, per tal d’evitar qualsevol embolic, ja ho vàrem deixar de fer del tot.

En definitiva, algú em pot explicar què hem fet malament? Per a Las Provincias és molt clar: som militants de Compromís i pot publicar una fake news -i en van…- de manual per tal de seguir el seu relat contra tot allò que faça olor de no ser de prou adhesión inquebrantable als principios del Movimiento. D’ací a les eleccions serà encara molt més bèstia. Aquesta “notícia” ha ocupat la portada de l’edició digital. La portada. Ni més ni menys que la portada.

Per concloure, tot aquest afer crec que retrata perfectament la qualitat i l’ètica de certes pràctiques que alguns en diuen “periodístiques” i que no hi tenen res a veure. Total, per una mentida més…

Anuncis

Debats

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Ricard Chulià

Compromís Horta Sud

DeBat a Bat

Anuncis
%d bloggers like this: