//
you're reading...
Catalunya

Primo, non nuocere o el Consell de Ministres del 21D

Una de les màximes de la Medicina diu que “primo, non nuocere”. És a dir, per damunt de tot, no faces mal. Quan tenim un problema de salut que no podem resoldre i ens encomanem a un metge, allò més important és que no ens deixe pitjor que ens havia trobat.

Pot semblar una estupidesa o una obvietat, però jo diria que no ho és gens. I açò, que s’aplica a problemes mèdics, val per a tot. Per a la política també, per descomptat.

Groucho Marx va dir que la política és l’art de trobar problemes on no n’hi ha i aplicar-hi solucions errònies. Si la política és la intervenció de la vida en comú, un principi de la llibertat -i del liberalisme- és que no s’hi ha de fer res si tot va bé. O que, és clar, no s’hi ha de fer res que empitjore les coses.

El Govern espanyol té dret a celebrar un Consell de Ministres on li semble oportú del territori sobre el qual té control, evidentment. Per a això és un Govern d’un Estat.

Ara bé, quantes vegades celebra Consells de Ministres fora de Madrid? Quantes vegades ho ha fet a Barcelona? Jo no en recorde cap.

El 21 de desembre farà un any de les eleccions autonòmiques a Catalunya que es varen convocar des del Govern de l’Estat després d’haver suspès l’autonomia i haver destituït el govern de la Generalitat, del qual va empresonar la meitat dels membres que no havien marxat prèviament a l’exili.

Es diu que es va fer “en virtud de la aplicación del artículo 155” amb una prosa burocràtica que vol fer passar com allò més normal del món i rutinari el que va ser tot un colp d’Estat (això sí). A més a més, el famós article 155 no autoritza a fer tot allò, però açò és un altre debat.

Ens n’hem desviat i per això tornem al començament: primo, non nuocere. De què serveix convocar un Consell de Ministres el 21 de desembre de 2018 a Barcelona? Des del seu punt de vista, supose que vol servir per deixar ben a les clares que “ací mane jo” i no tinc cap problema a tornar a ocupar Barcelona amb 9.000 “piolins” per explicar-ho.

És un concepte de utilitat pública ben curiós, però llavors qui s’escandalitze que hi haja reaccions davant d’una maniobra que -es mire com es mire- la meitat -o més- de la societat catalana entendrà com una provocació és molt més hipòcrita i cínic del que sembla.

Té dret Albert Rivera a fer un míting a Altsasu? Hi té tot el dret. No hauria de trobar-se ni amb la resposta real que s’hi va trobar, no la mentidera i falsa que ens va difondre la premsa espanyola. Tinc jo dret a anar a Morata de Tajuña a fer un míting en favor de la independència de Catalunya? Hi tinc tot el dret. Però no el faré, és clar. Entre d’altres coses perquè jo sí que és possible que no n’isca.

Ara bé, tornem una altra vegada al començament: primo, non nuocere. Pedro Sánchez o Albert Rivera tenen tot el dret a fer el que fan. Però -i ací la clau- això no els converteix en uns bons polítics.

Pedro Sánchez i Albert Rivera no tenen cap interès en els actes en ells mateixos, sinó a excitar els ànims i les baixes passions de la gent per guanyar vots lluny d’allà on van. És a dir, tenen l’interès de crear problemes per tal d’eixir-ne beneficiats gràcies a la demagògia i l’agressivitat.

Si Pedro Sánchez i Albert Rivera fossen metges ens tallarien un braç per dir-nos que ens volen salvar una cama.

Per acabar, una manifestació no és violència. Una protesta no és violència. I si acaba per tindre moments de violència -com tants n’hem vist i són habituals en tota classe de mobilitzacions-, no és terrorisme. Són coses tan elementals que és tot un esglai haver de dir-les, perquè això vol dir que la majoria no les té clares.

Alçar un peatge o tallar una carreta no és violència ni menys encara és terrorisme. Un polític intel·ligent -i, doncs, un bon polític- tindrà clar allò de “primo, non nuocere”. Quan algú realitza aquestes accions el que busca és cridar l’atenció, aconseguir ressò per a la seua causa. Independentment de si és correcta o no, el que cal valorar és si el remei és pitjor que la malaltia. Si dissolent per la força la protesta no es crearia una situació pitjor que la que suposaria deixar-la passar. Tots sabem com s’hauria d’actuar en aquests casos.

Com s’hauria d’actuar si tenim una societat democràtica i que té estima pels valors democràtics. A ningú li agrada una vaga. A ningú. Ni a qui la pateix ni menys encara a qui la fa. Però no és que siguen necessàries, és que són imprescindibles. Pensem, si no, què passaria si no n’hi haguessen.

Una societat i un govern autoritaris pensen i reaccionen davant del que és un qüestionament de la seua autoritat amb agressivitat. Un qüestionament que ha de ser eliminat, perquè entenen l’autoritat com la capacitat de véncer, no de convéncer.

I això és el que tenim a Espanya. A un govern amb valors democràtics de cap de les maneres se li passaria pel cap celebrar un Consell de Ministres el 21 de desembre de 2018 a Barcelona. A una societat amb valors democràtics li escandalitzaria. Tot i que, evidentment, si tinguéssem tant una com l’altre fa ja molt de temps que la partida no hagués arribat ací.

Anuncis

Debats

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Ricard Chulià

Error: Twitter did not respond. Please wait a few minutes and refresh this page.

Compromís Horta Sud

Error: Twitter did not respond. Please wait a few minutes and refresh this page.

DeBat a Bat

Error: Twitter did not respond. Please wait a few minutes and refresh this page.

Anuncis
%d bloggers like this: