//
you're reading...
Món

Contra l’esquerrà senyoro

Hi ha certa espècie d'”esquerrà senyoro” que es posa dels nervis quan veu les manifestacions de les lluites postmaterialistes (feminismes, LGTB, nacionals, ecologistes, etc.).

Segons ell, bàsicament estem caient en la “trampa de la diversidad” (per agafar el títol d’un assaig que ha fet molta fortuna a Espanya) instaurada pel neoliberalisme per dividir la classe obrera.

Per la meua part, aquestes lamentacions em semblen els planys de qui veu que la seua cultura hegemònica cau a trossos i es resisteix a assumir el seu nou lloc sota el sol. Com aquella cantilena pseudomarxistoide que el feminisme era cosa de burgeses acomodades que s’avorrien. Ho sent, game over.

Tant la dreta com eixa certa esquerra “senyoro” parlen d’aquestes lluites com a “minoritàries”, de manera despectiva. Es basen que s’adrecen només a minories de la societat.

En primer lloc, em sembla curiós interpretar el feminisme, una ideologia adreçada en primer lloc al 52% de la societat, siga “minoritària”; però, no obstant això, aquestes lluites diguem-ne identitàries, totes juntes, són agregadores de majories enormes.

I és que el que fan és ser una suma agregadora formidable, ja que, en essència, qui no forma part d’alguna “minoria”?

Per exemple, qui açò escriu es podria definir en els nous llenguatges que s’obrin camí com a home, blanc, cis i heterosexual. És a dir, totes categories hegemòniques i privilegiades.

Però, tanmateix, també sóc valencià i valencianoparlant, per la qual cosa ja tinc una intersecció que em permet entendre de manera molt senzilla, pròpia i intuïtiva qualsevol altra de les lluites de la denostada nova esquerra. Jo també sóc una “desviació” de la normalitat hegemònica!

Per la qual cosa cap d’aquestes lluites no és de cap de les maneres “minoritària”, sinó que és, en essència, majoritària, adreçades al conjunt de la societat a base de l’agregació de minories. Tots i cadascú de nosaltres som una minoria.

La clau no és entendre la unitat de la lluita o la unitat de la societat només en clau d’allò que “nos une”. És a dir, agafar les interseccions comunes i oblidar-ne totes les que se’n desvien. No, és tot el contrari.

És entendre la diferència com un factor positiu, com un valor de riquesa en tots els sentits. Estimar la diversitat. Això, a llarg termini, sí que és una autèntica vacuna contra el feixisme. Si estime qui és diferent perquè la seua diferència em fa millor, com he d’odiar els immigrants, per exemple?

El futur vos i ens pertany.

Anuncis

Debats

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Ricard Chulià

Error: Twitter did not respond. Please wait a few minutes and refresh this page.

Compromís Horta Sud

Error: Twitter did not respond. Please wait a few minutes and refresh this page.

DeBat a Bat

Error: Twitter did not respond. Please wait a few minutes and refresh this page.

Anuncis
%d bloggers like this: