//
you're reading...
País Valencià

Per què hauries de votar Compromís el #28A?

Què és la jornada de reflexió? Ni idea, però reflexionem.

Per què heu de votar #Compromís?

Bàsicament, perquè t’hi jugues la vida.

Que és una exageració absurda per captar la teua atenció? Sí, segurament. I una vegada aconseguit -si has arribat ací-, m’explique.

Potser sàpigues o hages sentit a parlar que el País Valencià (la “Comunidad Valenciana”) té un problema de finançament. Que estem infrafinançats. Potser ni tan sols això, perquè els valencians que en som conscients som una minoria.

Bé, el finançament és el sistema de repartiment de recursos. És a dir, els diners amb què compta la Generalitat per fer les polítiques que té encomanades.

A l’Estat espanyol, les autonomies es dediquen a gestionar (que no a decidir, atenció!, però d’això en parlarem un altre dia) les competències bàsiques de l’Estat del benestar. Fonamentalment, Sanitat i Educació.

El sistema de finançament de règim comú (les comunitats autònomes basca i navarra van al marge, que també és un altre debat) es basa en el fet que l’Estat central recapta impostos i després cedeix els recursos entre les autonomies segons diversos criteris que estan més trucats que una escopeta de fira.

És a dir, que depenen d’una negociació política. Cosa que no té perquè ser roïna, però que a l’Estat espanyol vol dir una timba de pòquer al Mississipí o una ruleta russa a Palerm.

No vos faig cap spoiler si vos dic que els valencians no n’hem eixit beneficiats mai, d’aquest tripijoc. Bàsicament, qui se n’ha beneficiat és Madrid i les Castelles, però açò no és tampoc cap altre spoiler, sinó que és Espanya. I Espanya funciona així.

És a dir, els recursos que la Generalitat té per a gestionar la Sanitat o l’Educació són producte del sistema de finançament. Si a tu la Sanitat o l’Educació en total et costa 100 i des de Madrid només t’arriba (en total) 75 per a tot, tens diverses opcions: retallar, oferir pitjors serveis, endeutar-te… o estripar la baralla. Bàsicament, els valencians ens hem dedicat a practicar les tres primeres opcions, mentre ens han saquejat tot allò possible.

Et sembla una aberració això que necessitem 100 per a la Sanitat i l’Educació (quasi res) i que només ens n’arriben 75? Doncs això és el que passa actualment.

I els 75 són en total. Això vol dir que només et pots dedicar a gestionar allò imprescindible i inajornable. Si vols dedicar a invertir o a millorar altres aspectes que no són de vida o mort, no pots. És a dir, estem lligats de mans i peus.

Ara mateix, la Generalitat només es pot dedicar a sobreviure i gestionar sense cap pes polític. Si la Generalitat fóra una empresa privada, amb eixe balanç econòmic hauria de tancar la paradeta.

Potser diràs “bé, pero que gasten millor els recursos que sí que tenen”. D’acord, tens una part de raó. Una part xicoteta, però és de veres.

D’entrada et diria que, com explicava, ni tan sols sent un sant en la gestió dels diners públics (o no, perquè ja hem vist com se les gastaven els amiguitos del alma) no tindràs més remei que retallar, oferir pitjors serveis o endeutar-te. Perquè si un servei costa 100 i tu només en reps 75, ja pots ser el millor gestor del món que no te n’eixiràs. Si tu en reberes 110, en podríem parlar. Però amb 75 no se’n pot parlar més.

Una altra cosa és que ací -des de sempre- s’hagen agafat eixos 75 i uns 25 o els que siguen s’hagen quedat en les butxaques dels quatre engominats de sempre (entre els quals el meu alter ego hollywoodenc). Però això és una altra història i, de fet, a Madrid -per exemple- encara se n’emportaven més dels 25. Però ells no en reben 75 de 100. Sinó 150 o més. Ves a saber.

En tot cas, això es va acabar en 2015. Es poden dir moltes coses del govern que hi va entrar llavors, i, per descomptat, no totes positives. Però fins i tot si cregueres que les coses negatives superen les positives, no podries acusar-los de robar. És a dir, si en tenien 75, n’han gastat 75 en aquests aspectes.

De fet, n’han gastat 100, perquè afegien una partida fictícia d’ingresssos de 25 als Pressupostos -que corresponia als 25 que haurien d’arribar i no arriben- i llavors els podien gastar (en els pressupostos públics no es pot gastar més del que es pressuposta que s’ingressarà). Un truc comptable? Sí, és clar, però ja vos podeu imaginar quina és l’alternativa. El cas és que això no resol res del problema, perquè ja sabeu d’on s’han de traure eixos 25 ficticis que has pressupostat: deute. I vas fent la bola més grossa.

Si no esteu indignats una vegada hem arribat ací, no sé què dimonis dir-vos més, però ho intentaré.

El cas és que açò no només ens passa a nosaltres. Catalunya i les Illes Balears (quina casualitat) estan igual de putejades. Però amb una diferència. Ells estan per damunt de la mitjana de renda i nosaltres estem per baix.

Això vol dir que no només no hauríem de pagar pel finançament autonòmic (és a dir, territoris que aporten més del que reben, com és el nostre cas), sinó que n’hauríem de rebre.

Vos imagineu que en la declaració de la renda vos tocarà pagar a algú que tinguera més diners que vosaltres? Doncs bé, això és el que ens passa col·lectivament als cinc milions de valencians amb el finançament autonòmic.

I, tot i que hi ha alguns valencians que s’emporten la palma (per exemple, els valencians de les marines no tenen cap incentiu per no haver de protestar amb mètodes de guerrilla, si fa falta), això ens passa a tots. Igual té que portes una polsereta rojigualda, et faces palles pensant en Abascal, crides “a por ellos” o vestisques calçotets de la selecció espanyola de futbol: per a tu, Espanya és un mal negoci. En xifres pures i dures.

Per què?

Perquè els teus xiquets o tu estudieu o haureu estudiat en barracons. I, sí, el govern del Botànic ha fet molt per acabar amb ells, però sense finançament no es podrà fer. No hi ha barracons per tot arreu, n’hi ha a casa nostra.

Perquè un familiar teu o tu hauríeu d’estar rebent una prestació per la Llei de la Dependència i no ho esteu fent i, a més, la llista d’espera és tan llarga que potser abans muireu. I, sí, el govern del Botànic ha fet molt per acabar amb aquest problema, però no n’hi ha prou. Recordeu: 75 de 100.

Perquè un familiar teu o tu esteu esperant des de fa mesos en la llista d’espera per a una operació. I, efectivament, sense un finançament correcte sempre ho haureu de fer.

Perquè no tens metro a prop o la freqüència és horrible. Ara tenim un tímid metro nocturn. Sí, però, efectivament, no es pot fer més sense més diners.

Lògic, no? No es pot fer més sense més diners. Qui vos diga el contrari, menteix.

Per exemple, anem a un cas pràctic. Ciudadanos diu que eliminarà no sé què d’enxufats i xiringuitos catalanistes i, amb això, acabarà amb tots aquests problemes.

Imaginem-nos que tenen raó i que poden discriminar per ideologia o que siga a l’hora de repartir recursos, cosa que, teòricament, seria inconstitucional, però ja sabem què vol dir això d’inconstitucional a casa nostra.

Imaginem-ho. Quants d’eixos 25 podríem aconseguir-ne? Un 0,0000000000000001%? Sabeu que estem parlant de més de 1.000 milions d’euros cada any? Cada any. 1.000 milions d’euros.

El Pressupost de la Generalitat són uns 18.000 milions d’euros. Ens en falten 1 de cada 18 més. I això només per garantir el dia a dia del sistema. És a dir, pagar les nòmines i això.

Res de fer inversions de futur i això. Alçar la persiana de l’administració cada matí.

Els valencians, com explicàvem, sempre hem estat discriminats en açò. En açò i en moltes altres coses. Per exemple, a l’hora de repartir les inversions territorials als Pressupostos Generals de l’Estat, però açò, tot i que és el mateix conte, el contarem un altre dia.

Arribats ací, per què hauria de votar Compromís?

Perquè són els únics que poden fer-hi alguna cosa.

PP ha governat ací i allà. PSOE ha governat ací i allà. Són igualment corresponsables d’aquest problema. Han fet models de finançament lesius per a nosaltres i només se n’han preocupat quan els seus no manaven a Madrid. I prou. No hi ha cap diferència entre ells.

Ciudadanos i Vox directament els sembla que els 75 de 100 que rebem és massa i la diferència gravita entre si ens tanquen la paradeta o ens afusellen directament.

Podemos és cert que té un altre discurs i el benefici del dubte que no ha governat mai a Madrid. Però, tot i ser més garantia que altres, no en són garantia. I això no és una crítica, és una constatació. En el document fiscal que varen signar amb el govern de Sánchez ni tan sols s’esmenta el nostre problema de finançament. I, a més, són una estructura d’àmbit espanyol, cosa que fa que entren en les mateixes dinàmiques que les altres estructures d’àmbit espanyol. Podran ser diferents, no ho sabem, però sí que sabem que això no ha funcionat mai així i no té perquè fer-ho ara.

El que sí que sabem és que, si no ho fa Compromís, no ho farà ningú.

Compromís és una formació política que no depén de Madrid, que és únicament valenciana. Llavors no pot desentendre’s d’aquest problema ni tan sols té interessos enfrontats per evitar resoldre’ls. Tots els incentius que té Compromís passen per resoldre aquest problema.

És un raonament objectiu. Per molt malament que et caiguem, per molt que penses que som uns rojos, separatistes, catalanistes i no sé què més de pitjor en la teua ment, la realitat és que només nosaltres podem aconseguir que et paguen la dependència millor, t’atenguen l’operació abans, etc.

Podrà semblar absolutament demagògic, però és la realitat factual i objectiva. I, si no, algú que refute aquesta argumentació, per favor.

Per què?

Perquè, per primera vegada en la història, una formació valencianista com Compromís pot decidir el Govern de l’Estat.

Això vol dir que solucionarà el problema?

Realment no. No el solucionarà del tot. Però, per descomptat, avançarà favorablement.

És a dir, podrem aconseguir superar els 75 de 100 i fins i tot arribar als 100. Això és evident que no seria la solució definitiva, però seria una situació molt més positiva que l’actual.

Situació actual que -no em canse de repetir- és dramàtica i desesperada. És una situació límit.

Per això -i encara que només fos per això- hauries de votar Compromís demà diumenge.

Perquè t’hi va la vida, tete.

Anuncis

Debats

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Ricard Chulià

Error: Twitter did not respond. Please wait a few minutes and refresh this page.

Compromís Horta Sud

Error: Twitter did not respond. Please wait a few minutes and refresh this page.

DeBat a Bat

Error: Twitter did not respond. Please wait a few minutes and refresh this page.

Anuncis
%d bloggers like this: