//
you're reading...
País Valencià

Compromís tanca un cicle

Ara sí. Ara ja hem tancat un cicle i ja podem dir que Compromís ens hem fet majors. Hem tancat un cicle perquè els resultats que ens han deixat la combinació de 26A i 26M són un retrocés. Un retrocés que no vol dir que siguen roïns, fet i fet, però sí que és la primera vegada des que existeix Compromís que no només no avancem, sinó que anem cap enrere. Per què ha passat açò? Quines conseqüències tindrà? Es podria haver evitat? Intentarem anar reflexionant sobre aquestes preguntes, ja que respondre-les és impossible a hores d’ara.

En primer lloc, cal constatar un fet que és important que no s’entenga com mirar cap a un altre costat: si les eleccions haguerent tingut lloc en les dates en què estaven previstes, estaríem parlant d’un escenari molt diferent. Això es pot deduir d’una manera molt clara en analitzar només superficialment els resultats.

És a dir, si, com estava previst, ahir 26 de maig haguérem votat locals, autonòmiques i europees i les eleccions estatals no hagueren tingut lloc abans, probablement Compromís haguera incrementat els seus suports respecte a 2015. No crec que haguérem pujat massa, però segur que haguérem mantingut l’eurodiputat, la representació a les Corts i molta de la representació municipal.

Açò no és espolsar-les les responsabilitats en l’àrbitre, sinó tot el contrari. És un problema ben gros, perquè vol dir que -encara- tenim una bases molt febles i que cal cuidar-les més i millor.

Senzillament, ara hi havia una urna autonòmica lligada a una urna estatal, per la qual cosa el debat polític va ser en un context espanyol que no ens afavoria. És a dir, va portar a la baixa el vot de Compromís.

D’una altra banda, l’urna autonòmica quedava deslligada de l’urna local i europea, per la qual cosa ja no es produïa l’efecte d’arrosegar vot d’una cap a altra que es dóna en aquestes circumstàncies.

Així, Compromís no va poder optimitzar els resultats de la seua gran basa electoral: Mónica Oltra, cosa que sí que va passar en 2015.

Açò té una gran part de constatació frustrant: tenia igual absolutament el treball que es fera o com s’enfocara, el resultat depenia d’un context alié.

Aquest efecte es pot veure perfectament reflectit en els municipis de l’àrea metropolitana de València i d’Alacant, així com altres municipis grans de les comarques de la Plana.

Els resultats de 2015 eren un miratge, sí, per la qual cosa una correcció a la baixa com la que hem patit ara pot semblar uns resultats catastròfics. Però ni érem tan guapos en 2015 ni som tan lletjos en 2019.

Per tant, ací tenim una feblesa important: tenim una dependència molt acusada de Mónica Oltra com a reclam electoral. Evidentment, hi ha molts vots dels 450.000 que són el nostre sostre electoral que són seus i només seus. Quants? Pense que és absurd plantejar-ho, perquè, de la mateixa manera que Mónica Oltra arriba molt més enllà del que arriba Compromís com a tal, també pense que és cert que, sense Compromís, Mónica Oltra no podria agafar l’impuls que necessita per poder arribar més enllà. Però d’entendre aquest sudoku depén l’estabilitat i què serà Compromís de major.

En segon lloc, hi ha un altre context que és superior a Compromís, però que també ha actuat de manera automàtica. De la mateixa manera que en 2015 vàrem rebre molts vots per la conjuntura per la qual passava el PSOE, ara ha actuat a la inversa. Si en 2015 la marca PSOE cotitzava a la baixa, ara ho fa a l’alça. Així de senzill.

La moció de censura no només va ressuscitar Pedro Sánchez, també les sigles PSOE. A Espanya hi ha un vot que va a parar a qui mane siga qui siga. Tant hi fa que siga Herri Batasuna que Falange Auténtica: qui convoca les eleccions se l’emporta al pot. Pot semblar delirant, però és estadísticament una realitat com una catedral. L’endemà de ser investit President, Pedro Sánchez va emportar-se al sac una quantitat de vots que el dia d’abans no tenia. I només cal resseguir un poc de demoscòpia per veure-ho. I tant hi fa també si aquesta realitat la descriuen o la creen les enquestes, el cas és que acaba sent així.

D’una altra banda, en 2015 el PSOE arribava a la majoria de municipis en la mateixa situació que Compromís: en l’oposició. Però, quatre anys després, havíem investit un fum d’Alcaldes socialistes. I ja sabem què li passa al soci menut de Govern i ja hem explicat què passa quan u arriba a les eleccions des del poder.

La clau de tot plegat, doncs, està a entendre en quin lloc estem, d’on venim i cap a on ens adrecem. I la frustració està que tenim poc marge de maniobra per influir-hi. A veure com ho gestionem.

Anuncis

Debats

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Ricard Chulià

Error: Twitter did not respond. Please wait a few minutes and refresh this page.

Compromís Horta Sud

Error: Twitter did not respond. Please wait a few minutes and refresh this page.

DeBat a Bat

Error: Twitter did not respond. Please wait a few minutes and refresh this page.

Anuncis
%d bloggers like this: