//
you're reading...
País Valencià

Más País d’Errejón és menys país del meu

Screenshot 2019-10-08 at 08.23.02
Ínigo Errejón va ser el cervell i ideòleg de la “màquina de guerra” en què s’havia de convertir Podemos per fer valdre la “finestra d’oportunitat” en el “moment populista” que s’obria a l’Estat espanyol en el cicle electoral que començava amb les eleccions europees de 2014, enmig de la crisi, l’austericidi i les retallades.
 
La proposta era coherent amb les seues anàlisis. Un lideratge fort, mediàtic, popular i cabdillista i una organització vertical i líquida, en què tot se subordinara a la tàctica i el culte a la personalitat.
 
Els valors eren els del populisme llatinomericà clàssic. Missatge simple, entrar a través del sou dels polítics (“para representar al pueblo hay que cobrar como el pueblo”, qui se’n recorda ara d’això?), idees bàsiques, un toc de marcialitat (el JEMAD -el militronxo, que en déiem nosaltres- com a fitxatge estrela que passejaven a tot arreu) i patriotisme. Molt de patriotisme. Pablo Iglesias va pronunciar la paraula “pàtria” i “patriota” en eixos anys més que Primo de Rivera en tota sa vida.
 
Ara bé, a tot aquest discurs li faltava un element. Quin era el nom d’eixa pàtria? Pablo Iglesias deia molt Espanya, però on estava en els cartells? On estava la bandera d’eixa pàtria? La relació de l’esquerra espanyola amb els seus símbols nacionals (moltíssim menys acomplexada del que se sol afirmar) donaria per a tota una altra reflexió que no hi té espai ara.
 
Íñigo Errejón s’ha quedat a mitjan camí, tot i que ja havia fet notar en moltes entrevistes aquesta falta. Más Madrid, Más Asturias… Más País? Más País és Más España, pero encara s’ha resistit al tabú d’aquesta paraula.
 
José Luis Villacañas és un historiador i un teòric molt solvent. Sap de què parla. Ha analitzat el populisme i l’ha estudiat. No tinc res en contra d’ell. De fet, acaba de publicar una dura refutació molt ben argumentada de la “imperiofòbia” cavernària que ara és discurs dominant a Espanya. I és un posicionament valent, ja que ara mateix el clima no està per a massa dubtes ni matisos.
 
Amb tot açò què vull dir? Una cosa molt senzilla. No els criticaré, si aquest és el seu camí. Són molt lliures i molt respectables de posar en marxa les seues teoritzacions i, fins i tot, és possible que siguen positives i més democratitzadores en el seu espai i àmbit.
 
Però aquest és el problema. El seu espai i àmbit, per molt que democràtic i amable, no és el meu. Més encara, si ells triomfen, a mi m’aniquilen. Així de clar i ras.
 
El seu objectiu polític és construir i consolidar la nació espanyola. Progressista, democràtica i respectuosa i tot el que es vulga, però igual d’espanyola que la de Vox. I açò no passa res per dir-ho, perquè és lògic i evident. Ells són espanyols, jo no. Ja està, no hi ha cap problema.
 
Però què fem Compromís amb ells?
 
Possiblement, la tàctica siga un èxit electoral. Podem aspirar a col·locar 5 diputats al Congrés, que serien tots de Compromís (3 per VLC i 1 per CS i ALC), segons com vagen les coses i si Errejón es dispara en moda i “momentum”. D’aquesta manera, haurem fet “tap” a un nou competidor en l’esquerra que venia a disputar-nos l’espai. Fins i tot, després de baixar de 4 a 1 diputat fa uns mesos en les generals (cosa que no és correcta, però és el que tothom ha vist), podem recuperar la nostra condició de partit “en creixement”. I ja sabem com és això d’important. Així, les condicions són molt beneficioses i el moment potser ho aconsella. Tenim el país que tenim, no?
 
Tot això és correcte. Com que també és correcte que anar a soles en aquestes eleccions era un risc enorme, perquè la teoria ens diu que el diputat per VLC està molt consolidat, però fa uns mesos cap teoria no ens advertia del que anava a passar i l’electorat -i més encara en aquestes eleccions- és molt volàtil i és impossible fer-ne prediccions.
 
Tot això és correcte, repetisc. Però a canvi de què?
 
Jo no vull construir Espanya. Jo -parafrasejant als mitjans de comunicació espanyols, des de 13TV fins a la Sexta- vull destruir Espanya. Si ajude a consolidar Espanya, per molt amable i “molona” que siga (o precisament per això), estic ajudant a destruir el País Valencià. És així de radical, aquestes tries d’opcions binàries. No hi veig cap altra opció.
 
A més, si donem per vàlida i bona l’anàlisi que els valencians sols no en tenim prou, per a què volem un sistema de partits valencià? Quin sentit té Compromís en última instància, si hem acceptat que hem de tindre un candidat a la presidència del Govern espanyol en un debat televisiu en una TV espanyola?
 
Si el nostre objectiu és aconseguir un govern progressista a l’Estat, de què ens serveix una força valenciana? Després ens estranyem que el finançament no li importe a ningú (molt més important que Pedro Sánchez en la Moncloa)?
 
És a dir, açò és un pa per a hui i fam per a demà de manual. Tot i que, és clar, vull equivocar-me com tantes vegades he fet i faré.

Debats

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Ricard Chulià

Compromís Horta Sud

DeBat a Bat

%d bloggers like this: