//
you're reading...
País Valencià

El dia que Espanya va suspendre les Falles

15 de març de 2020. Ja ve Cento de ca la nóvia. Ja ve Cento, malhumorat. Ja ve Cento tocant els testos,
carabassa li haurant donat.

Efectivament, el pobre Cento està fet pols. La setmana passada varen suspendre l’esdeveniment més important de la seua vida: les #Falles.

Eren les #Falles més importants de sempre, perquè la seua nóvia era la fallera major de la seua falla, ni més ni menys que una de la secció especial de #València. Per a Cento, faller de la plaça Major de #Torrent de tota la vida, açò era el cim, no podria arribar més alt mai.

No ho canviaria ni per les dues Champions que el València va perdre. Ni tan sols per veure com Francisco canta l’himne regional des de la primera fila. No. Aquell era un moment que valia tota una vida.

I ara caminava a soles en el que havia de ser el dia de la “plantà”.

I s’havia quedat sense #falles i sense xicona. Pobre Cento.

La seua xicona es deia Araceli España, però tots li deien Espanya, perquè això d’Araceli no sabien d’on havia eixit. Que Cento i els amics no eren gent de món.

“Sense falles, sense Espanya… ara què faig jo amb la meua vida?”, es planyia Cento pels carrers de València.

Cento tenia emmagatzemats petards i material pirotècnic per viure les millors falles de la seua vida. Tot allò ho tenia alçat en un garatge de son tio. Tot ben a recer, que se n’havia cuidat molt. Les bombones del butà ja no compartien compartiment amb els trons de bac.

I ara caminava amb un parell de bosses d’aquella pólvora que li havia de portar la felicitat i se sentia l’home més miserable del món

Pel carrer cridava i gemanava el nom de la seua estimada: “Espanya! Espanya! Per què em fas això? Sense falles, sense el teu amor. Què faré jo?”

Llavors, com un colp de vent, li va canviar l’ànim. “Segur que m’ha deixat per Baptiste, que s’entenien molt. Ausades que sí. Serà mala puta”

[Cento havia estat criat i educat en els valors hegemònics de la masculinitat tòxica de la seua època. No li ho tinguem en compte. O sí.]

Cento passava pel costat del convent de Sant Doménec de València, on hi ha el que abans es coneixia com a “govern militar”.

Es va posar a cridar davant del retaule de la Mare de Déu. “Què he fet jo per meréixer açò? Diga-m’ho, mare meua, diga-m’ho!”

Però no hi trobava resposta.

Els ulls li varen enrogir, encesos en flames…

ESPANYA, MALA PUTA!
AMB LO QUE JO ET VOLIA!

I ARA EM FAS AÇÒ!

ESPANYA, MALA PUTA!

PUTAAAAAAAA! PUTA ESPANYA!!!!!!!!

Va començar a traure de la bossa el seu carregament de masclets i divers arsenal pirotècnic i va començar a llançar-los i encendre’ls al vol mentre cridava:

ESPANYA, MALA PUTA! PUTA ESPANYAAAAAAAAAA! PUTA!!!!!!

M’HO HAS ROBAT TOT! ESPANYA M’HO HA ROBAT TOT!

PUTA ESPANYA!

Llavors varen eixir un parell de militars de armats amb els seus fusells i varen obrir foc.

El nostre pobre Cento va morir en l’acte, víctima d’un centenar d’impactes de bala.

Les seues últimes paraules varen ser “puta Espanya”.

La programació habitual d’ÀPunt es va interrompre per oferir en directe les declaracions del cap d’Estat, Felip VI:

“Hoy hemos sido víctimas de un ataque terrorista. Nuestros servicios de inteligencia han interceptado los planes de un grupúsculo armado que en #València quería quebrar la legalidad vigente y el estado de derecho aprovechando la confusión de estos días duros para la convivencia que entre todos nos hemos dado mientras hacemos frente a la amenaza del #coronavirus. Que quede claro que la democracia actuará con la Ley y la firmeza del Estado de derecho contra la violencia de estos comandos separatistas que se hacen llamar ‘El casal de Cento’ y que tenían dos toneladas de material explosivo listo para ser usado”.

Després d’aquesta alocució, el cap de l’Estat va ordenar la incaptació de tot el material pirotècnic que qualsevol ciutadà valencià tinguera tinguera emmagatzemat o en possessió.

Foren moments d’incertesa. No teníem falles, no teníem mascletades… què féiem amb la farlopa?

En la falla de Cento, Baptiste estava sota sospita.. Un cosí seu li havia portat un parell de grams des de Colòmbia per viure unes falles de l’hòstia, ara que fins i tot s’havia pogut lligar a la bona d’Espanya, que tenia un mamellam important.

[No, Baptiste no estava tampoc en fase de desconstrucció i assumpció de les #NovesMasculinitats.]

Però -collons!- ara que tindria les millors falles de sa vida, tot lo dia posat de farlopa, tirant petards amunt i avall i follant ni més ni menys que amb la fallera major de la falla [repetim, Baptiste no era un “aliade”, precisament], venia ara l’exèrcit i li fotia la festa.

Així que es va fotre totes les ratlles que va poder i va eixir amb un parell de bosses de masclets abans que no vinguera la policia. Amb tanta mala sort, però, que es va topetar en girar el cantó amb una parella de servei:

“¡Alto a la Guardia Civil!”

“¿Qué lleva en la bolsa? ¿Pero qué hostias le sale de la nariz?”

“Siñor aquente, que yo estaba hasiendo clase y con el clarión, ya sabe… La bolsa es para la mía muquer, que me la estimo mucho…”

“¡Silencio y obedezca!”

Baptiste no sabia com reaccionar, així és que, de manera instintiva, va portar la mà cap a la bossa per tal de protegir-la.

Els dos agents de l’autoritat varen obrir foc i el pobre Baptiste va morir en l’acte, amb un altre centenar de bales al cos.

Nova al·locució d’urgència del cap d’Estat, que aquesta vegada va anunciar la il·legalització de tots els casals fallers de #València i va anunciar que la Unió Europea afegiria la Junta Central Fallera a la seua llista d’organitzacions terroristes.

Així és com el president de la Junta Central Fallera i la resta de membres de la seua direcció varen ser posats a disposició de l’Audiència Nacional sota les acusacions de rebel·lió i sedició, passant la primera nit en moduls d’aïllament de la presó d’Alcalá Meco, a Madrid.

Amb dos màrtirs i una dotzena de presos polítics, #València bullia d’indignació.

No s’hi havia vist res de semblant des que Jaimie Oliver li va posar xoriço a la paella o Samantha va ser eliminada d’OT.

Dos vaixells plens de militars de l’exèrcit espanyol varen arribar al port de València i el govern de l’Estat va donar llum verd urgent a l’ampliació del port, per tal de poder acollir tots els creuers necessaris de les forces armades que calgueren per sufocar la revolta.

Per tot la ciutat corria la remor que la suspensió de les #falles seria indefinida. Se’n prohibirien per sempre més i no se n’alçaria la il·legalització.

Als mitjans de Madrid les tertúlies explicaven que havien estat cecs tot aquest temps, que tot era mirar cap a Catalunya, però que l’autèntic perill i rebel·lió separatista estava al País Valencià, que eren “como los catalanes, pero armados con bombas”.

“A ver, si las Fallas no tuvieran un mensaje separatista, ¿por qué lo esconden con esos carteles en dialecto para que no lo entendamos?”

Un xicotet grup d’unes 20 persones varen tallar el carrer de Xàtiva amb pancartes que deien “Cento i Baptiste: la culpa és d’Espanya”.

[No, els valors de l’època no eren feministes i, doncs, la nostra pobra xica era la culpable de les baralles entre aquells dos mascles alfa.]

L’exèrcit espanyol va obrir foc i va matar aquelles 20 persones.

Breaking News: “El odio a España ha calado definitivamente en un sector de la población valenciana irrecuperable después de décadas de adoctrinamiento en las escuelas”.

19 de març de 2020. #València en flames. Barricades i tinxeres envolten ciutat vella. La ciutat és escenari d’escarmusses i tirotejos. Les forces constitucionals de l’ordre s’enfronten a milícies paramilitars que es fan dir “L’exèrcit de Cento i Baptiste: Puta Espanya”.

Una pancarta gegant es va desplegar des del Micalet: “REMEMBER XÀTIVA”.

En la universitat, un grup d’estudiants d’història ho varen veure clar: és el senyal de l’alçament maulet, que renaixen de les cendres.

Es varen organitzar com a Junta Central Fallera de govern efectiu en la clandestinitat, en absència de la JCF legítima, en mans de l’enemic espanyol a les seues presons.

Varen analitzar les condicions materials i objectives i varen arribar a una conclusió inapel·lable:

“Volem #Falles. Puta Espanya”.

Aquest va ser el punt d’inflexió -segons les conclusions que en varen extraure els historiadors en les jornades de commemoració i estudi del I Centenari de la Guerra d’Independència Valenciana- a partir del qual ja no hi va haver tornada enrere i la guerra ja era inevitable.

TO BE CONTINUED.

Debats

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Ricard Chulià

A Cau de Lletra

%d bloggers like this: