-
Segueix
S'està seguint
Already have a WordPress.com account? Log in now.
Hi ha un aspecte de la política espanyola que sempre m’ha fascinat i que em continua fascinant, sense que hi puga posar remei. Per més que cada dia ens trobem amb milers d’exemples que ens tornen a confirmar l’evidència, l’endemà ens en tornarem a sorprendre com si fos el primer dia. No em sé explicar … Continua llegint
Hi ha una anècdota que s’ha contat diverses vegades i que he llegit no recorde on i que probablement explicaré no del tot exactament, però que això té igual, perquè, se non è vera, è ben trovata -i perdoneu-me el tòpic de citar aquesta frase feta italiana que els italians no diuen…-. La bona qüestió … Continua llegint
La incògnita ha estat -per fi- revelada: la plataforma electoral de la ministra espanyola de Treball, Yolanda Díaz, ungida pels déus -si no, per qui?- a ser la referència de «tota l’esquerra a l’esquerra del PSOE», ja té un nom i ara només falta que el sàpiga tothom: Sumar. La posada de llarg va tindre … Continua llegint
No, no n’hi ha 400.000 feixistes a Andalusia. Això són només els qui han votat a Vox. N’hi ha més, que han repartit el vot entre PP i Ciudadanos, fonamentalment. Un 6% del cens de franquistes? A qui li sorprén? I en són més. Segur. I per a qui m’acuse de ser supremacista o no … Continua llegint
Hi ha una dada de les eleccions andaluses que fa molta por amb la vista posada a les eleccions valencianes d’ací mig any. I no és el resultat de Vox. Bé, no directament. O sí. M’explique. No és que Vox estarà en les Corts, Diputacions i Ajuntaments de les ciutats valencianes en sis mesos. No … Continua llegint
Açò pot semblar una eixida de to d’un ministre fatxa. No ho és. Ho intentaré explicar. No. No es tracta de defensar ETA -ni de lluny- ni de relativitzar si la lluita armada és legítima contra una dictadura. Res d’això no té res a veure en tot açò. Independentment de qualsevol consideració d’aquestes -que ara … Continua llegint
A veure si ho entenc. Hi ha certa esquerra espanyola que diu que no creu en banderes i que el debat a Catalunya és de dretes per això mateix. Al mateix temps, eixa esquerra diu defensar els valors republicans. Vegem si eixa argumentació és sincera. Ara mateix hi ha dos escenaris. Una monarquia espanyola i … Continua llegint
Fins a l’escola moderna en escacs (final del segle XIX, començament del segle XX), l’únic gambit que es considerava digne de jugar era el gambit de rei. Un jugador que es preuàs de dir-se com a tal havia de jugar-lo i havia de controlar-lo. En general, les obertures de peó de rei eren les absolutament … Continua llegint
Segons El País, el valor de les empreses que se n’han anat de Catalunya aquesta setmana per culpa del “desafío separatista” és del 40% del PIB (El Mundo ho xifra en el 50% del PIB). Si se n’han anat de veres, això vol dir que Catalunya perdrà la meitat del PIB. Una caiguda comparable a … Continua llegint
Recapitulem. Imaginem que la informació (?) que publica El Periódico és 100% certa. L’alerta comença dient textualment “unsubstained information of unknown veracity“. Després de l’atemptat terrorista de Niça, amb el mateix modus operandi d’un vehicle contra una aglomeració humana d’una ciutat turística, es va parlar de la Rambla com un objectiu possible. Perquè és lògic. … Continua llegint
Una història que contar 